Benvinguts

Ací teniu algunes excursions, amb més o menys detall, per gaudir de la muntanya i de l'amistat.

CONTACTE: tombaroques@gmail.com

dimarts, 20 de maig de 2014


Del barranc de Castro als Òrguens,

pel castell de Maús i el mas de la Campana 

Diumenge, 15 de juny de 2014

Distància: 17 km (aprox.)
Desnivell acumulat de pujada (550 m (aprox.)
Dificultat: mitjana

El surer, l'arbre més característic de la serra d'Espadà
Excursió circular per la serra d’Espadà, un dels parcs naturals valencians més extensos, que ix de Suera i s’endinsa, pel barranc de Castro, fins al cim dels Òrguens (730 m).

Aquesta excursió permet connectar amb la que vam fer al gener a les trinxeres i nevera de Vilamalur.

El punt d’eixida i d’arribada és Suera,  localitat d’on ixen diverses rutes que s’endinsen en la serra d’Espadà. Nosaltres agafarem la pista del barranc de Castro que, després de travessar hortes, s’endinsa en una atapeïda pineda pel camí Vell de Castro, a trossos empedrat, que puja directe al castell de Maús. De camí veurem diverses fonts, com la de la Bocamina.

Castell de Maús
El castell de Maús (segle xii) està situat a la Suera Alta, a 582 m d’alçada, i encara que actualment es troba en ruïnes, es fàcil imaginar-lo esponerós durant l’època musulmana i formant part d’una xarxa de castells, juntament amb els de Vilamalur, el Jinquer, Aiòder, Tales, etc., que protegien els poblaments d’Espadà. A la Suera Alta també hi ha restes d’un despoblat medieval.

Camí Vell de Suera
Continuarem de baixada fins a la font de Castro, d’aigua molt bona i generosa, on esmorzarem. Després seguirem barranc amunt per una pista fins que ens desviarem per la senda de la font de l’Avellaner que du al mas de la Campana, on coincidirem amb el GR36 que travessa tota la serra d’Espadà, des de Nules fins a Montanejos.

Font de Castro
El nom del mas ve de la campana que penja de la façana; és una campana molt especial, ja que està feta amb un obús de la Guerra Civil. Al llarg del recorregut també veurem diverses trinxeres, que formaven part de la línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l’exèrcit republicà el 1938 per intentar parar –sense èxit—l’avanç dels nacionals colpistes cap a València.


Continuarem pujant pel GR en direcció a l’Alcúdia de Veo; els pins aniran deixant pas als surers, l’arbre més característic de la serra d’Espadà, fins arribar al cim dels Òrguens (730 m), des del qual descendirem fins als (autèntics) Òrguens, rogenques penyes que cauen verticals sobre l’embassament de Benitandús.

Els Òrguens
Tornarem a Suera per l’antic camí que comunicava aquest poble amb Benitandús i altres localitats de la ribera del riu Veo.

Més fotos.


Com arribar a Suera
Des de València: autovia A7 fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció Artesa, Tales i Suera. En arribar a Suera, agafeu la primera entrada al poble (a l’esquerra) i deixeu els cotxes a l’aparcament que hi ha a la plaça del final.


Cal portar esmorzar i dinar, i aigua per a tot el dia (2 litres).

dijous, 6 de març de 2014

Embassament d’Ulldecona-Portell de l’Infern-Fredes-Tossal dels Tres Reis-La Font Ferrera-Riu Matarranya-Casetes Velles-El Faig Pare i els teixos de Marturi-Caro-Cova del Vidre-Les Mirandes-Els Plans-Barranc de la Fou-Embassament d’Ulldecona

Dies 1, 2, 3 i 4 de maig de 2014
El Portell de l'Infern
Durant aquests 4 dies de maig recorrerem el vessant sud-est del massís del Port, en un retorn als orígens. És una primera travessa circular que completarem amb altres tres que ens permetran conèixer a fons una de les serralades més espectaculars del país.

En aquesta primera travessa, a banda dels llocs més coneguts, com ara el Portell de l’Infern, Fredes, el tossal dels Tres Reis, la Fageda —amb el Faig Pare— i el cim de Caro, caminarem per boscos frondosos, descobrirem racons amagats i coves de maquis... i podrem compartir amistat, acudits, menjars, rialles... i potser pluja i vent.

El barranc del Salt


Dia 1 de maig, dijous
Itinerari: Embassament d’Ulldecona-Portell de l’Infern-Fredes-Pujada al Tossal dels Tres Reis (opcional)-Refugi de la Font Ferrera
Distància: 16 km aprox. (majoritàriament de pujada)
Altura mínima: 503 m
Altura màxima: 1.263 m
Altura màxima fins al cim del tossal dels Tres Reis: 1.352 m
Deixarem els cotxes al mas de Joan i començarem a caminar per l’antic camí de Fredes, a trossos empedrat, i amb bones vistes sobre l’embassament d’Ulldecona. Després de travessar espesses pinedes eixirem al Portell de l’Infern, lloc mític —i no exagere— on les balmes de roca eren aixopluc dels traginers quan encara no existia la carretera asfaltada i aquest camí era la via més directa amb la costa.
Seguirem fins a Fredes, un dels pobles valencians més xicotets i més freds, des del qual pujarem, opcionalment, al tossal dels Tres Reis (1.352 m), fita on es troben els tres antics territoris de la Corona d’Aragó.
Reprendrem la marxa per boscos de pi roig i boix interminable cap al refugi de la Font Ferrera (1.200 m), punt final del dia. Al refugi hi ha dutxa i aigua calenta (si no hi ha sequera!) i hi podrem sopar, dormir i esmorzar l’endemà. Si es vol també ens hi poden fer un pícnic per al dia següent..

Cabreta del Port


Dia 2 de maig, divendres
Itinerari: Refugi de la Font Ferrera-Barranc de la Coscollosa-Riu Matarranya-Barranc de Capatx-Casetes Velles-Fageda del Retaule (opcional)
Distància: 15 km aprox.
Altura mínima: 968 m
Altura màxima: 1.349 m
Eixirem de bon matí del refugi de la Font Ferrera i, després de passar pel xalet del Rei (casalici on anaven polítics i gentola diversa a caçar cabres salvatges), baixarem pel barranc de la Coscollosa, on trobarem un dels teixos més grans del Port. Seguint per dins del riu Matarranya eixirem a la font del Teix i, després, remuntant el barranc de Capatx, arribarem a Casetes Velles (1.200 m), on farem nit. Opcionalment, deixarem les motxilles al refugi i, sense tant de pes, farem una visita a la fageda del Retaule —la més meridional d’Europa, diuen— on podrem veure el Faig Pare, el Pi Gros i la Carrasca de la Font
En aquest refugi no tindrem llum elèctrica ni aigua ni altres comoditats. Ens hem de portar el sopar, l’esmorzar i el dinar del dia següent. Sí que es pot encendre foc, per tant s’hi poden escalfar aliments o aigua.
Això sí que és tornar als orígens! Però no patiu, en les altres ocasions ens ho hem passat molt bé.
Ah, el refugi cal deixar-lo net i endreçat.

El Faig Pare


Dia 3 de maig, dissabte
Itinerari: Refugi de Casetes Velles-Serrassoles-Mola del Boix (teixos de Marturi)- Cova Avellanes-Pla d’Avària-Mola Redona-Cim de Caro (opcional)-Refugi de Caro
Distància: 13 km aprox.
Altura mínima: 963 m
Altura màxima: 1.346 m
Altura màxima fins al cim de Caro: 1.442 m (5 km més)
Després d’esmorzar —com ací diem al desdejuni— al refugi de Casetes Velles, eixirem cap a Serrassoles, autèntica muralla que separa el vessant marítim del Port de la zona interior i zona de protecció integral del parc natural.

Pels boscos de Serrassoles arribarem al cim de la mola del Boix on buscarem, enmig d’una canaleta amb vistes sobre la mar, els antics teixos de Marturi. És zona de cabres hispàniques i de bones vistes. Pels bassis de Marturi baixarem a la cova Avellanes i pel frondós pla d’Avària farem camí cap al refugi de Caro. Abans, però, podrem pujar a Caro pel Coll de Pallers i la mola Redona, una de les excursions més espectaculars del Port.
Refugi de Caro

El cim de Caro, farcit d’antenes de televisió i comunicació està a 1.442 m i des del seu mirador es domina tots els voltants, des d’Aragó al delta de l’Ebre, des del Montsià a Peníscola i les terres valencianes; en dies clars es veuen els Pirineus i també la serra de Tramuntana, a Mallorca. La faixa que hi porta està penjada en la roca però ben protegida per vegetació.

Dormirem al refugi de Caro (1.100 m), on ens prepararan el sopar i l’esmorzar a l’endemà. Si es vol també poden preparar un pícnic per passar tot el dia de la tornada.

Embassament d'Ulldecona


Dia 4 de maig, diumenge
Itinerari: Reefugi de Caro-Coll de Pallers-Cova del Vidre-Font de la Llagosta-Portella de Calça-Les Mirandes-El Teixet-Els Plans-Barranc de la Fou-Embassament
Distància: 21 km aprox. (majoritàriament de baixada)
Altura mínima: 503 m
Altura màxima: 1.346 m
Dia de tornada al punt d’inici. Hem de matinar perquè el recorregut, en gran part de baixada, és el més llarg de la travessa. I hi ha moltes coses a veure.
Pel GR 7 pujarem al coll de Pallers i, sense baixar dels 1.000 m, faldejarem per una balconada d’impressionants vistes sobre el Delta de l’Ebre, el Montsià, Peníscola i les planes de Vinaròs i Benicarló. En aquesta primera part passarem per la cova del Vidre i la font de la Llagosta i, si fa calor, tindrem lloc on prendre el bany.

Després ens endinsarem per la part alta de la Fageda, les Mirandes, i anirem davallant fins als cotxes per sendes i indrets en alguns casos ben poc coneguts: els Plans, el barranc de la Fou i el Pont Foradat, que veurem prop però inaccessible avui.

El padrí de la cabreta del Port


REMARQUES
Cal complir l’horari i ser puntuals a l’hora d’eixir.

Caminarem per dins d’un parc natural  on algunes zones són de protecció integral (la Fageda, Serrassoles...). Per tant, cal protegir la natura —no s'han de collir plantes ni flors—  i no deixar-hi cap tipus de residu.

Refugi de la Font Ferrera


DIFICULTAT
Mitjana-alta. Per gaudir d’una travessa com aquesta s’ha de tindre certa experiència en la muntanya. Distàncies llargues i amb desnivells significatius. En el medi natural no tot és previsible i, segons els casos, cal adaptar-se a les circumstàncies, ja que tot no es pot previndre (l’oratge, per exemple).

Cada persona ha de ser autosuficient i agafar tot el que puga necessitar per a 4 dies de travessia per muntanya.

Bosc a Fredes


QUÈ CAL PORTAR
Motxilla impermeabilitzable, botes o calcer de muntanya. Roba d’abric i roba de repost (poca, que pesa); protecció per a la pluja, paraigua. Bastons, gorra.
Sac de dormir, llanterna, xancles (un dels refugis és lliure), bosses de fem, tovallola, tovalletes higièniques (almenys un dia no hi haurà dutxa)...
Aigua (no hi ha gaires fonts; recomanació: 2 litres per persona i anirem omplint). Si algú té depurador d’aigua, que l’agafe.
Menjar (als refugis de la Font Ferrera i Caro ens donaran sopar i esmorzar, i també hi podreu comprar pícnics per als dies següents; per tant, heu d’agafar, almenys, el dinar del primer i del tercer dia; el sopar del segon dia i l’esmorzar del tercer dia. A més, tota mena de menjussa per anar picant al llarg de la travessia. És recomanable portar gels i barretes energètiques.
Medicines bàsiques; cada u el que puga necessitar. Bossa de neteja personal.

Si voleu aclarir algun detall o ampliar la informació podeu enviar un missatge a (tombaroques@gmail.com).

Font del Retaule

ITINERARI AMB COTXE
València-la Pobla Tornesa-la Sénia-Mas de Joan: 191 km.
Des de València, agafeu l’autovia a Castelló (no peatge) i, a partir de Nules, seguiu sempre la CV 10 en direcció La Pobla Tornesa. Agafeu la primera eixida (núm. 35) a la Pobla (on hi ha tres carrils de pujada). Allí mateix hi ha una rotonda amb una olivera i, a la dreta, l'àrea recreativa on quedem sempre.

Continuarem junts fins a la Sénia per la carretera de Sant Mateu on agafarem direcció Morella. En arribar a la carretera N232 girarem en direcció Vinaròs fins a Traiguera (segona eixida) on anirem en direcció Sant Rafel del Riu. Allí travessem el riu i seguirem en direcció La Sénia. En arribar-hi continuarem cap a la Pobla de Benifassà i, en aplegar a la presa de l’embassament d’Ulldecona, prendrem un café o esmorzarem al restaurant. Després ja agafarem la pista fins al mas de Joan, on deixarem els cotxes i començarem la caminada..

El GR7 per Casetes Velles


COST
El cost és de 106 euros, que inclou l’allotjament i el quilometratge (de València al Mas de Joan, ja a la Tinença de Benifassà), sempre que es puguen completar les places dels cotxes.
Qui no estiga federat ha d’afegir 4 euros per l’assegurança obligatòria i 4 euros més perquè no se li aplica cap descompte en els refugis. Els no socis han d’afegir 9 euros.
L’allotjament inclou mitja pensió en 2 refugis guardats i el lloguer d’un refugi privat per a ús exclusiu nostre.
El nombre de places està limitat a 12.
Termini d’inscripció: fins al 30 de març de 2014. No es considera formalitzada la inscripció mentre no se’n faça efectiu el pagament. Quan s’arribe al mínim de 12 persones es tancarà la inscripció.

Més informació: tombaroques@gmail.com




diumenge, 9 de febrer de 2014

Excursió al tossal de la Nevera de Catí (Alt Maestrat)

i visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri: l'esplendor del Maestrat


Dia 22 de febrer de 2014



Distància: 14km
Desnivell acumulat: 443 m

Dificultat: baixa


El tossal de la Nevera, de 1.290 m, és una de les muntanyes més altes de les comarques del nord del País Valencià i bastant desconeguda, malgrat la dura bellesa que la caracteritza. Des del capdamunt es domina gran part de les comarques del Maestrat i dels Ports, especialment la vall de Catí, localitat de gran importància a l’edat mitjana en el comerç de la llana i ara en la indústria del moble, en la ramaderia i en l’elaboració d’un formatge excel·lent... el formatge de Catí, és clar.



El nom del tossal ve, precisament, de la presència prop del cim de dues neveres que s’usaven antigament per a la fabricació de gel a partir de la neu que s’arreplegava a l’hivern; tindrem l’oportunitat de visitar-les i les afegirem a la llista de les que ja hem vist: la del Penyagolosa, la de Castro, la de la serra d’Espadà, i les que encara queden!


L'excursió
Començarem a caminar des del santuari de l’Avellà (intentarem que ens òbriguen l’església per veure les pintures al fresc del segle xviii, i el Peret!) on podrem agafar aigua, molt bona, de la font; després mamprendrem una pujada constant però suau per un bosc de carrasques, fins als 1.290 m del tossal de la Nevera.


A poc a poc ens endinsarem en l’ànima del paisatge del Maestrat: les construccions de pedra seca (masos, parets de marge, pous, casetes, portelles, assagadors, abeuradors, comptadors d'ovelles, fonts, basses...) i, a mesura que pugem cap al cim, anirem assolint excel·lents vistes dels voltants: la vall de Catí i més enllà el Desert de les Palmes i el Penyagolosa; el barranc de la Givalcolla (ara convertit en un vedat privat de caça), i les moles d’Ares i d’Aragó, replantades amb moderns molins de vent, i encara més lluny el massís del Port, el Montsià, la serra d'Irta... i la mar.
El cim del tossal de la Nevera està molt exposat, per tant, si hi fa mal oratge no hi podrem estar molt de temps; altrament, amb sol d'hivern, és un lloc ideal per reposar i veure el paisatge.

Baixarem a Catí pel barranc de la Tova, on segurament veurem cavalls que hi pasturen lliurement. Abans, però, visitarem la nevera Vella i la nevera del Mas de la Serra, les quals, malgrat l’estat d’abandó en què es troben, encara permeten apreciar l’alt valor arquitectònic d’aquestes construccions.
La font de la Masada ens indicarà que s’acaba la senda i entrem al pla de Catí, on visitarem l'exposició de la Llum de les Imatges inagurada recentment i que es troba en els dos edificis més notables: la llotja i l'església. A més, a Catí val la pena caminar pels carrers del centre esquitxats de palaus i cases pairals, com ara la dels Espígol (segle XIII), l'hospital medieval, la casa del Delme... i també buscar els treballats rellotges de sol del segle XVII i... la pedra des d'on sant Vicent Ferrer va predicar malediccions i desgràcies per a tots els pecadors!



Per cert, a Catí, les carnisseries solen estar obertes per comprar embotit, carn i formatge del poble. 

Visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri

La visita guiada a l'exposició dura aproximadament una hora i es farà en valencià; costa 3 euros (amb descomptes diversos) i es visita la llotja i l'església. Si algú no hi està interessat que ho diga quan s'inscriga.

Ja de tornada, i si anem bé de temps, pararem a visitar el santuari de Sant Pau d'Allbocàsser, que precisament va ser restaurat en una edició passada de la Llum de les Imatges.



Itinerari
València-la Pobla Tornesa-Catí-l'Avellà: 145 km

Agafeu l’autovia a Castelló (no peatge) i, a partir de Nules, seguiu sempre la CV 10 en direcció La Pobla Tornesa. Agafeu la primera eixida (núm. 35) que indique a la Pobla (on hi ha tres carrils de pujada). Allí mateix hi ha una rotonda amb una olivera i, a la dreta, l'àrea recreativa on quedem sempre. Continuarem junts fins a Catí per la carretera d’Albocàsser i Vilafranca.

A Catí deixarem uns cotxes i amb els altres pujarem a l’Avellà (8 km), on començarà l’excursió a peu.
Intendència: cal agafar esmorzar, dinar i coses per anar picant; també aigua per a tot el dia i altres begudes esperitoses, segons necessitats.
No oblideu la roba d'abric i protecció per a la pluja. 

dimecres, 1 de gener de 2014



 Dissabte, 25 de gener de 2014

Distància: 15 km (aprox.)
Desnivell acumulat de pujada: 400 m (aprox.)

L'Espadà des d'una trinxera del Cabezo

Durant la Guerra Civil bona part de la Serra d'Espadà --ara declarada parc natural-- va ser solcada de trinxeres per impedir el pas de les forces que s'havien alçat en contra de la República. Unes de les millor conservades són les del Cabezo, punt central d'aquesta excursió. 

Començarem a caminar a Vilamalurpoble de l'Alt Millars, situat al cor de la serra d'Espadà; eixirem de la plaça del Concejo (on hi ha una font amb una devota làpida mariana), enfront del bar.

En primer lloc visitarem les runes del castell musulmà, des del qual hi ha bones vistes de tot el recorregut i de la serra d'Espadà. Més enllà, el Penyagolosa, la Plana i, a l'horitzó, la mar.

Porta d'accés al castell de Vilamalur

Seguirem fins al Cabezo, on recorrerem les trinxeres que, construïdes en pedra seca, ens traslladaran als anys de la Guerra en què els soldats hi passaven dies i nits, esperant l'enemic amb el fusell a les mans. Les trinxeres de la serra d'Espadà formaven part de la línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l'exèrcit republicà el 1938 per intentar parar --sense èxit-- l'avanç dels sublevats cap a València.

Després, per l'antic camí de Vilamalur a l'Alcúdia, anirem deixant el bosc de pi blanc i endinsant-nos en el típic bosc d'Espadà: pi pinastre i, sobretot, surers, dels quals en veurem alguns de ben grans.

Nevera de Cuatro Caminos
Travessarem el GR36 (la Vilavella-Montanejos) i seguirem per una senda que va per la lloma de la muntanya fins a la nevera de Cuatro Caminos, recentment restaurada, on dinarem.

A la serra d'Espadà es poden localitzar fins a 6 neveres més que van ser usades fins a finals del segle XIX i principis del XX. Emmagatzemaven la neu a l'hivern i, a l'estiu, ja convertida en gel, la venien a les ciutats més pròximes de la Plana, per a usos medicinals, per facilitar el transport i conservació d'aliments, per fabricar gelats, etc.

La tornada fins a Vilamalur es fa, primer, per camí i pista asfaltada pel mig d'un bosc espès i característic i, després, pel GR 36 fins a l'àrea recreativa de la rambla de Vilamalur.

Bosc de pinastres i surers

Com arribar a Vilamalur:

Des de València: A7 fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció Artesa, Tales i Suera (direcció Aiòder); abans d'arribar a Aiòder, agafeu una desviació a l'esquerra en direcció Vilamalur. Aparqueu a la plaça del poble on hi ha una font i el bar. Ens hi trobarem tots a partir de les 9 h.

Cal portar: roba d'abric i protecció per a la pluja; esmorzar i dinar; aigua per a tot el dia (només hi ha una font a l'eixida a Vilamalur).


El GR abandonat

Cal respectar la natura i no eixir-se'n dels camins tradicionals.

Les inscripcions, com sempre. Contesteu el missatge electrònic que us enviarem.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

EXCURSIÓ ALS VOLTANTS DEL PENYAGOLOSA
10 de novembre de 2013

Xodos (1.063 m) – El Marinet (1.466 m) – Tossal de les Mallades (1.475 m) – [opcional: cim del Penyagolosa (1.813 m)] - Mas de Gargant (1.196 m) – Xodos

Xodos amb el Penyagolosa al fons

Distància aproximada: 17 km                        Desnivell aproximat: 600 m

Itinerari (amb cotxe).
València (8 h) – La Pobla Tornesa (8.45 h) – Xodos (9.45 h): 129 km

En arribar a Xodos, poble de l’Alcalatén encinglerat damunt d’un penyal a més de 1.000 m, podrem prendre un cafè –preferiblement un cremadet— a ca Anna. Després agafarem el Camí dels Pelegrins en direcció a Sant Joan de Penyagolosa. Aquest Camí ha estat declarat monument natural per la Generalitat i és només un tram del recorregut que, des de l’edat mitjana, cada any fan 13 pelegrins des de les Useres a Sant Joan, per demanar aigua, protecció de la pesta...

Camí empedrat a Gargant
La pujada es fa per l'ombria del Marinet, entre pinars; al principi del recorregut trobarem les dues úniques fonts de l’excursió, la dels Possos i la de l’Arxivello.

En arribar al pla de la Creu deixarem el Camí dels Pelegrins i tmbarem cap al Marinet, des d’on hi ha excel·lents vistes de Xodos i de les comarques veïnes fins a la mar; i també del Penyagolosa, que està ben prop. 

Restes d’antics assentaments i llegendes més o menys creïbles fan que el Marinet tinga alguna cosa d’especial.

Del Marinet al tossal de les Mallades anirem, còmodament, per l’assagador Entre Termes, via pecuària delimitada per llargues parets de marge per on antigament baixaven els ramats des d’Aragó al litoral mediterrani a pasturar durant l’hivern. Anirem en direcció al Penyagolosa fins al tossal de les Mallades, on hi ha el refugi del Centre Excursionista de Castelló.

El Marinet
El Penyagolosa només queda a 4 km i poc més de 300 m de desnivell positiu. Segons l’hora que siga i les forces del grup decidirem pujar-hi o dinar tranquil·lament a les Mallades.

La tornada, la farem pel mas de Gargant, on encara es conserven antics i senyorials masos que formaven quasi un poblet, al centre del qual es pot veure un rellotge de sol ben curiós. Al cingle sobre el qual s’assenta Gargant hi ha balmes amb pintures rupestres.

Fulles seques de roure reboll
Fins arribar a Xodos passarem per altres masos, combinarem sendes, pistes i camins empedrats, pinedes i rouredes.

Com sempre, donarem més informació organitzativa als qui s'inscriguen (dies abans de l'eixida).

Mapa del recorregut



dijous, 18 d’abril de 2013

Travessia Puertomingalvo-Castelbispal-Llinars


Travessia entre Puertomingalvo (o El Puerto) i Llinars (o Linares de Mora)

5 de maig de 2013
Algunes fotos.

Excursió d'uns 16 km de recorregut (8,5 de baixada) que ix de Puertomingalvo (1.453 m), antiga ciutat ibèrica i romana a tocar del Penyagolosa, que conserva, per la bona restauració feta, tot el sabor d'un poble medieval.

Abans d'eixir d'El Puerto, però, passarem pel forn, autèntic monument al paladar més llèpol; recomanació: demaneu un testament.

La primera part del recorregut és l'antic camí a Cortes d'Arenós i a Castelbispal, petit poble a la vora del riu Llinars ara rehabilitat després d'anys d'abandonament.


Ben prop del Puerto, ens aturarem al mas de Los Collados, on podrem veure misteriosos petroglifs i també la vall del riu Llinars, per on navegarem tot el dia. El camí davalla per un camí empedrat cap a una roureda; després, uns llaços permeten passar un cingle i arribar al mas i la font de Las Juncosas.

L'accés a Castelbispal es fa per una senda emboscada de pi negre. A partir d'ací, el camí s'encinglera fins que després torna al riu prop del molí de Las Torrecillas, a l'aiguabarreig del riu Llinars amb els barrancs del Rebollar i del Reguero.

En aquest punt ja no es deixa el riu fins arribar a Llinars (1.240 m); s'ha d'anar remuntant per un sender que va d'un costat a l'altre del riu, unes vegades més definit i unes altres mig esborrat pel pas de les vaques, especialment. No oblideu les xancles, necessàries per travessar algun pas. També hi ha tolls on es pot prendre el bany.



El desnivell de baixada és d'uns 500 m i el de pujada, sostinguda pel llit del riu durant 8 km, de 150 m (ni es nota); no hi ha cap dificultat tècnica.

Cal anar ben calçat (botes de muntanya o sabatilles de sola de muntanya) i portar aigua (ara ja fa calor), i esmorzar i dinar. Són recomanables bastons telescòpics, crema solar, gorra, protecció per a la pluja...


Abans d'eixir, podrem fer un cafè --NO esmorzar-- al bar d'El Puerto (potser hi coincidirem amb alcaldes i presidents!).

Com que és una ruta lineal, cal deixar un cotxe a Llinars que ens servirà per recollir, al final de l'excursió, els altres cotxes que estaran a Puertomingalvo. El premi per als conductors serà visitar el Pino del Escobón.

Itinerari des de València: 153 km
Itinerari des de Castelló: 88 km

A les persones inscrites, se'ls facilitarà més informació de com anar i altres detalls.