Benvinguts

Ací teniu algunes excursions, amb més o menys detall, per gaudir de la muntanya i de l'amistat.

CONTACTE: tombaroques@gmail.com

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Tardor a Penyagolosa

Dies 24 i 25 de novembre




Moltes vegades hem anat al Penyagolosa i quasi sempre hem reservat un dia per pujar al cim, i això està bé, però el massís té altres atractius, alguns de ben amagats, que val la pena conèixer.





Durant aquests dos dies d'estada al Penyagolosa farem dues excursions: la serra de la Batalla i el riu Montlleó i l'Estrella.





La serra de la Batalla, de nom misteriós però de gran valor ecològic, representa la tercera alçada del massís després del cim del Penyagolosa i el cingles de Marcèn.

Es troba situada a l'esquena de Sant Joan i és un lloc poc transitat pels excursionistes.

El recorregut aproximat serà de 15 km i d'uns 500 m de desnivell acumulat.


Començarem l'excursió al recent inaugurat centre d'informació. Després de la visita, agafarem el PR 66 que ens durà a la Portera del Llop. En aquest punt val la pena desviar-se per veure el Rebollar, petit reducte de roures rebolls. Aquest petit bosc de rebolls és únic tan prop de la Mediterrània i ara només és una mostra del que van ser els rebollars de Penyagolosa. En tot cas, els exemplars joves de reboll que veurem van conformant un tipus de bosc atlàntic molt humit  i bonic, amb sotabosc de falgueres, esbarzers, veròniques... i la fràgil orquídia curruià.
Deixarem el Rebollar i començarem a pujar al capdamunt de la serra de la Batalla per un bosc de pi negral tacat d'aurons i falgueres. A la part més alta trobarem les savines rastreres, que creixen com en un jardí; és el Xaparral.
Recórrer l'ombria de la serra de la Batalla és un plaer per als sentits i, segons l'època, també permet fer una bona cistella de bolets (agafeu malles, per si en trobem).
El final de la serra ens durà a terres aragoneses on començarem el retorn cap a Sant Joan fent escala en diversos masos que poblen la capçalera del riu Carbo i que permeten bones vistes sobre aquesta barrancada i sobre el cim del Penyagolosa: el mas Roig, la torre del Mosquit...
Com que la casa rural on dormirem i menjarem està situada dins de Vistabella, a la nit, podem fer una visita pels carrers del poble; també a l'església i al bar, on, si fa fred, un bon cremat et recupera la virtut.
L'Estrella 
Diumenge dia 25 farem l'excursió a l'Estrella, antic poble del segle XIV que va ser abandonat pel tràgic succés esdevingut el 9 d'octubre de 1883 en què fins a 17 cases van ser soterrades per una esllavissada producte de les fortes pluges. L'Estrella es troba situada a la riba esquerra del riu de Montlleó, al terme de Mosquerola.
El recorregut, d'uns 14 km, no té cap dificultat, tret de la forta baixada fins al riu de Montlleó i la pujada final (450 m de desnivell acumulat).
Deixarem els cotxes al final del Pla on podrem visitar l'Engolidor, avenc que engull tota l'aigua que circula pel Pla de Vistabella en època de pluges i que se suposa que torna a la superfície als ullals del Montlleó, que també veurem més endavant.




Primer per un camí des del mas de Pessetes i després per una senda emboscada que es converteix en assagador en arribar al riu de Montlleó farem cap a l'Estrella, que, malgrat estar deshabitat des de fa més de 100 anys, conserva l'esplendor entre renaixentista i barroc de l'església i les dues cases d'hostes.
Al centre de la plaça, empedrada, viu una enorme morera i un placa recorda que allí va nàixer un torero famós fa moooolts anys: El Niño de la Estrella.
L'excursió continuarà riu avall, per un antic camí, ara molt malmès, fins al molí dels Ullals, on la surgència sempre permanent d'aigua molt freda dóna vida al quasi sempre sec riu de Montlleó.
Travessarem el riu en diverses ocasions fins agafar una pista que, amb contínua pujada, ens durà de nou al Pla i als cotxes.
Durant aquests dies haurem vist el cim del Penyagolosa per tot arreu però ens el reservem per a una altra ocasió.

Fotos
Aclariments
- L’oratge pot obligar a modificar les excursions; caldrà adaptar-se a les circumstàncies.
- Cal portar el dinar de dissabte i de diumenge, a més de barretes o gels energètics, fruita, fruits secs... Dissabte esmorzarem a la casa rural on ens allotjarem i on també ens poden fer entrepans per dinar diumenge.
- Cal portar aigua (almenys un litre i mig).
- Cal respectar l’horari previst.
- No agafeu més pes de l’imprescindible perquè l’haureu de portar damunt.
Què cal portar?
- Roba d’abric i protecció per a la pluja.
- Frontal, farmaciola bàsica, protecció solar, bosses de fem, impermeable, cantimplora, calcer de muntanya, bastons telescòpics, càmera de fotos...
Notes
- Cal respectar les sendes i no travessar-les al recte com si fórem bicicletes o animals. Millor encara: podem ajudar a conservar-les i restaurar-les tallant alguna argelaga o posant alguna fita als llocs més perduts.
- Cal protegir la natura i no deixar-hi cap tipus de fem. Anirem pel parc natural del Penyagolosa; a les zones de protecció especial no es poden collir flors ni plantes, i a les altres zones, tampoc.

dilluns, 18 de juny del 2012

LES GÚBIES DEL MATARRANYA I EL RIU ULLDEMÓ

Dies 13, 14 i 15 de juliol de 2012




Els dos rius principals que naixen als Ports de Tortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó. Tots dos travessen paratges espectaculars, per l’exuberant vegetació i per les formacions rocoses que l’aigua hi ha llaurat al llarg del temps, especialment les gúbies: tolls d’aigua clavats entre altes parets, que només es poden travessar si et banyes alguna cosa més que els peus.
El Pont d'Arany


Hi farem dues excursions, la primera al riu Matarranya i la segona a l’Ulldemó. En ambdós casos seguirem el mateix esquema: cal matí caminada de pujada per paratges de muntanya molt vegetals i amb bones vistes, i a la vesprada descens per dins dels rius, on combinarem sendes i barranc, i on hi haurà tolls per banyar-nos.
Per tal de no patir excessivament les altes temperatures del juliol, convé començar a caminar ben de matí (7.30 h) i relaxar-nos durant la baixada per dins dels barrancs.
A més, tenint en compte que hi farem dues nits, podem visitar, a mes de Beseit, on ens allotjarem, Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya i ciutat monumental.

Excursió 1: Les gúbies del Matarranya
Dia 14/7/2012, dissabte
Itinerari circular: el Parrissal – moletes d’Arany – el Matarranya
Distància: 16 km: 6,5 de pujada i 9,5 de baixada
Durada: tot el dia
Desnivell: comencem a 717 m i arribarem fins als 1.226 m
Dificultat: mitjana-alta.  


El riu Matarranya —com l’Ulldemó— naix al bell mig dels ports de Tortosa-Beseit-Fredes, a la mola de Catí (recordeu que hi vam estar el 2006?).

Les gúbies del Matarranya

Ara, però, l’atacarem pel flanc aragonès, que es caracteritza sobretot per la presència de cursos d’aigua permanent: el Matarranya, l’Ulldemó, l’Algars, el Canaleta...


Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit per una pista (8 km) que ens durà al lloc d’inici: el pla de la Mina. Durant el trajecte amb cotxe portarem a la dreta el Matarranya i passarem pel mas de Llúvia, on hi ha uns tolls d’aigua cristal·lina en pedra tosca; també per unes balmes amb pintures rupestres i pels peus del castell de Cabrera, el Tigre del Maestrasgo.
La caminada comença pujant fort per un camí que usaven els masovers i els traginers que comunicaven Beseit i Tortosa, i més recentment alguna explotació minera, ara abandonada. La pineda espessa dóna pas a una senda penjada en el vessant d’una muntanya fins al coll de la Balanguera (1.036 m), on agafarem alè per a l’última pujada del dia: les moletes d’Arany, de 1.226 m. 


La caminada per les moletes és quasi plana i molt relaxant, i té vistes aèries sobre les gúbies del Matarranya, les que a la vesprada passarem per dins.


Des del pou de Borràs, on tocarem el GR8, i el clot de Maçana, farem cap a la canal de l’Anogueret que ens dura, tot de baixada, fins a la llera del Matarranya, on descansarem —i dinarem— a la font de les Bassetes.
El riu Matarranya
A partir d’aquest punt, seguirem el curs descendent del Matarranya, combinant la caminada per dins del riu amb les sendes que faciliten el pas per alguns llocs. Seran més de 5 km de riu, de paratges amb aigua i verd i roca, amb tolls i estrets.
El lloc més espectacular són les gúbies, un pas estret, on el riu s’encaixona entre parets de 100 m d’altura que en alguns punts es poden tocar amb els braços oberts. Per poder travessar-les cal llançar-s’hi i nadar, almenys en tres casos, en una aigua freda, molt freda. Convé que cada u porte una bossa gran de fem, per posar-hi dins la motxilla, la càmera de fotos, etc.
Fins al Parrissal, on tenim els cotxes, és una tranquil·la passejada, amb bons tolls on prendre el bany.
Si queda temps i ganes, el millor bany és al mas de Llúvia, sempre que no hi trobem domingueros amb l’equip de música massa fort.
De nit visitarem Vall-de-roures.

Vall-de-roures


Excursió 2: Les gúbies del Regatxol (riu Ulldemó)

Dia 13/7/2012, diumenge
Itinerari circular: La Pataquera - Masets de Lino – riu Ulldemó
Distància: 16 km: 7 de pujada i 9 de baixada
Durada: tot el dia
Desnivell: comencem a 634 m i arribarem fins als 1.204 m
Dificultat: mitjana


El riu Ulldemó també naix a la mola de Catí, però descendeix pel costat oposat al Matarranya fins que s’ajunten a l’eixida de Beseit.

El riu Ulldemó


Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit fins a la Pataquera, lloc on començarem a caminar. Abans, però, veurem el racó de Sant Antoni, un retaule de roques —contrafort de Penyagalera— que cau sobre un meandre de l’Ulldemó.
Començarem pujant entre falgueres i pins per una senda ben marcada i pronunciada; a mesura que guanyem altura obtindrem bones vistes sobre el riu i altres indrets, i anirà canviant la vegetació: aurons, grèvols, falgueres, teixos, boixos... i peònies! (esperem que encara en trobem amb flor), fins arribar al mas de Lino (1.100 m), on esmorzarem sense presses.
Reprendrem el camí que continua ja en pla, tot i que valdria la pena pujar a la mola de Lino (1.200 m) per assolir millors vistes sobre les roques d’en Benet, el riu Algars, la mola de Catí, Terranyes... i les planes d’Arnes i d’Horta (o Orta) de Sant Joan, a més de poder resseguir el recorregut que encara ens quedarà per fer per dins del riu.
El riu Ulldemó


Per arribar a l’Ulldemó haurem de fer, durant poc més d’una hora, una baixada continuada, entre pins i carrasques, per la canal de Rito, que interromprem per visitar uns ullals on creix la viola d’aigua, una petita planta carnívora, i on podrem agafar aigua fresca.
En arribar a l’Ulldemó —que en aquest curs alt es diu Regatxol— canviarem les botes per les sabatilles d’aigua i el remuntarem fins a les gúbies, a les quals només podran accedir els més valents, ja que cal travessar nadant una gúbia i enfilar-se, amb l’ajuda d’una corda, per una paret d’uns tres metres.
Després iniciarem el descens de l’Ulldemó, caminant per dins de l’aigua, sortejant tolls o nadant-hi, i en ocasions fent ús de sendes alternatives que permeten resoldre alguns punts complicats, com ara els estrets del Bac o els del Regatxol.
Al llarg del recorregut trobarem tres ullals, el ja citat de Rito, els ullals del Tall Nou i els de la Figuerassa, que alimenten el cabal i on es pot beure amb seguretat.

Pujant a les moletes d'Arany


La vegetació —teixos arran del riu—, l’aigua corrent —clara i neta— i les roques i els cingles presents per tot arreu conformen un paisatge ideal per a relaxar-se i deixar-se dur, sense pressa, pel corrent.
Farem cap als cotxes i tornarem cap al brogit de les ciutats, però amb els pulmons plens d’aire pur i la retina amerada de tots els colors del verd.
Les gúbies del Matarranya

dimecres, 23 de maig del 2012

Bivac a la serra d'Irta

Dies 2 i 3 de juny de 2012. Lluna plena.


La serra d’Irta, parc natural marítim i terrestre, és dels pocs llocs no urbanitzats de la costa valenciana que permet gaudir alhora de la mar i la muntanya.
En aquesta excursió recorrerem la costa pel GR 92 i, aprofitant la lluna plena de juny, dormirem al ras en una cala; també pujarem al tossal de la Bota i visitarem el castell templer de Polpís.
Dissabte, 2 de juny de 2012
L’excursió comença a Alcossebre, a la platja de les Fonts, on hi ha un dels tres ullals principals de desguàs de l’aqüífer del Maestrat, d’on eixirem cap a les 16 hores.
Resseguirem la costa durant 11 km pel GR 92 fins a la platja del Pebret, on farem el bivac. De camí trobarem diverses cales (Cubaneta, Argelaga, Irta…), pinedes vora la mar, roquissars i penya-segats…
Soparem vora mar i dormirem sentint la remor incessant de les onades sota l’única llum de la lluna plena.

Diumenge, 3 de juny de 2012
A l’endemà, de bon matí, pujarem a l’ermita de Sant Antoni des d’on hi ha bones vistes sobre Peníscola i la mar. A continuació enfilarem el tossal de la Bota (445 m) des d’on ens allargarem a visitar el castell de Polpís. Després tornarem a la costa per la font del Senyor i el pou del Moro (uns 10 km).

Finalment, desfarem part del camí del dia anterior per la costa cap a Alcossebre (uns 7 km), on podem dinar un bon arròs.
Qüestions organitzatives
Per poder caminar més còmodes, deixarem un cotxe prop de la cala on farem bivac amb tot el material que necessitarem a la nit i al dia següent. Caldrà un altre cotxe per fer d’enllaç; preferiblement ha de ser alt perquè el recorregut és tot pista.
Viatge. Quan sapiem la gent que ve organitzarem els cotxes, ja que cap la possibilitat que algú vulga anar ja al matí a Alcossebre a fer-hi turisme. En tot cas, des de València heu d’agafar l’autovia que va a Castelló (A7+CV10); primer en direcció a la Pobla Tornesa i després cap a l’aeroport i Torreblanca, on eixireu a la N340. Allí, direcció Barcelona i Alcossebre. Quedarem al port esportiu d’Alcossebre, al costat de la platja de les Fonts.

Menjar. Dia 3: heu d’agafar berenar i sopar. Dia 4: heu de preveure el desdejuni i l’esmorzar, ja que intentarem dinar en alguna terrassa vora la mar. A banda, el que cada u necessite per anar picant (galetes, sucs, fruita...).
També és molt important portar aigua per als dos dies (almenys una garrafa de 5 litres per cada 2 persones).
Roba i abric. Cal agafar estoreta aïllant i sac de dormir; també roba d’abric i impermeable; paraigua. Paper higiènic. Frontal o llanterna. Tovallola...
Estarem en plena natura i no hi haurà cap tipus de servei.
Si voleu ampliar qualsevol detall, envieu-me un missatge electrònic (tombaroques@yahoo.es)

dijous, 8 de març del 2012

Travessia per la Tinença de Benifassà

Dies 6, 7, 8 i 9 d'abril de 2012


Durant aquests 4 dies de primavera visitarem els 7 pobles que componen la històrica Tinença de Benifassà, actualment parc natural, i recorrerem indrets amagats que no es troben en les habituals guies turístiques.


El punt de partida serà l’alberg de la Font Lluny a la Pobla de Benifassà, on dormirem i des d’on cada matí eixirem a trescar muntanyes.
Guia del parc natural.
Més informació de la Tinença (història, valors ambientals, fauna i flora, etc.)
Algunes imatges i un vídeo que us fa un recorregut per la Tinença.


LES EXCURSIONS
Excursió 1: El Bellestar – cim del Fredes – El Bellestar
Excursió 2: La Pobla de Benifassà – Serra de la Creu - La Borja – Bel - La Pobla de Benifassà
Excursió 3: Castell de Cabres - Coratxà - Castell de Cabres
Excursió 4: El Boixar – Fredes - El Boixar


1r dia: divendres, 6 d’abril
El Bellestar – Monestir de Santa Maria de Benifassà – Barranc del Teulatí – cim del Fredes – El Bellestar

Perfil



Hora d’eixida: 11 h
Durada del recorregut: tot el dia (5 h de crono).
Cal portar esmorzar, dinar i més coses per anar picant, i aigua (sempre).
Distància: 16,48 km
Desnivell: 772 m
Iniciarem l’excursió al Bellestar, el primer poble de la Tinença. Després de visitar-lo, eixirem per un assagador cap al convent de Benifassà —pràcticament impossible de visitar—, que podrem veure des de la lloma d’un tossal; pujarem per un tallafoc per accedir a l’emboscat barranc del Teulatí. Anirem pujant cap al coll de la Palmereta i des d’ací accedirem al cim del Fredes, el tossal més alt dels voltants (1.234 m), des d’on veurem tot el recorregut fet i el tram següent.

Descendirem cap a la Pobla de Benifassà per una senda que travessa un bosc espès de pi roig i, a la Portella, tornarem cap al Bellestar.

2n dia: dissabte, 7 d'abril
La Pobla de Benifassà - Serra de la Creu – La Borja – Bel – La Pobla de Benifassà
Perfil



Hora d’eixida: 9.30 h
Durada del recorregut: tot el dia (6 h de crono). Cal portar esmorzar, dinar i picaeta, i aigua (sempre).
Distància: 24 km
Desnivell: 1.123 m
Sobre el recorregut circular previst es pot afegir, si anem bé de temps, pujar a la Pena de Bel, una mola de roca que permet vistes sobre la mar (Peníscola, la serra d’Irta, el Montsià...), la vall del riu Cervol i més enllà. Això comportaria 3,5 km més, 1 h més de recorregut i un desnivell de 113 m. Ho decidirem sobre la marxa.
Eixirem directament de l’alberg en direcció al barranc de Bel des d’on començarem a pujar fins a l'Ereta de Bel i després fins al coll del Xumador. Als dos colls hi ha bones vistes de tota la vall de la Pobla de Benifassà i de les muntanyes on s’amaguen Fredes, Coratxà, Castell de Cabres...
Recorrerem per la carena bona part de la serra de la Creu fins al cim mateix (1.122 m) on començarem a baixar cap a la Borja, un clotàs emboscat i amagat on hi havia l’antic mas, la font i els bancals de conreu, ara convertit tot en un espès bosc de pins, carrasques i roures.
Per eixir de la Borja resseguirem el barranc fins a la carretera que uneix Rossell i Vallibona. Si hi ha hagut pluges recents, veurem l’ullal de la Fou. En aquest punt agafarem un antic camí empedrat que, fent llaçades, ens durà a Bel, un dels pobles més petits de la comarca. A Bel es pot dinar en un restaurant, o no.

Abans, però, haurem hagut de decidir si pugem a la Pena de Bel.

Des de Bel iniciarem la tornada cap a la Pobla per un camí alternatiu al del matí: el que ressegueix un poc la serra de l’Esquetxe i, des del mas de n’Insa, davalla directament a la Pobla de Benifassà.

3r dia: diumenge, 8 d'abril
Castell de Cabres – Coratxà – Castell de Cabres

Perfil



Hora d’eixida: 9 h
Durada del recorregut: tot el dia. Cal portar esmorzar, dinar i picaeta, i aigua (sempre).
Distància: 18 km
Desnivell: 854 m
Ruta circular que permet conèixer dos dels pobles més deshabitats del nord valencià i un paisatge antigament humanitzat: masos, assagadors, camins empedrats, ermites... però ara pràcticament despoblat.
Inici. Cal anar fins a Castell de Cabres amb cotxes. Visitarem el poble, l’església, la font i eixirem en direcció al Pi de la Creu. En aquest punt decidirem si baixem pel pi de les Rodanxes o pel barranc de la Saltadora; en tot cas farem cap al riu Escalona i, després, a l'ombrívol barranc Fondo.

El primer objectiu és el mas de Vilalta i, després, l’abandonada ermita de Sant Cristòfol, des d’on hi ha bones vistes de tota la comarca. Continuarem cap a Coratxà, porta d’entrada a Aragó per Pena-roja de Tastavins i on acaben totes les carreteres.
A Coratxà, dinarem a l’hostal Sant Jaume. Després, tornarem cap a Castell de Cabres pel mas d’en Segures per antigues sendes i assagadors que a poc a poc són colonitzades pel bosc.

4t dia, dilluns, 9 d'abril
El Boixar – Fredes – El Boixar

Perfil



Hora d’eixida: 9 h
Durada del recorregut: tot el dia. Cal portar esmorzar i picaeta, i aigua (sempre).
Distància: 19 km
Desnivell: 669 m
Al recorregut circular bàsic es pot afegir la pujada al tossal del Rei (1.251 m), lloc geogràfic on es troben Aragó, Catalunya i el País Valencià; això comporta afegir 9 km i un desnivell de 258 m. Ara bé, la tornada a Fredes es fa pel GR7 que és molt millor que la pista.
Començarem, doncs, agafant els cotxes per anar fins al Boixar, punt d’eixida a peu. Després de fer un tomb pel poble, anirem cap a la serra de les Albardes, on pujarem al tossal Gros (1.272 m). Les vistes són molt bones: pràcticament tota la Tinença fins a la mar i les illes Columbretes.
Després descendirem cap a l’ombria de Piles i, en travessar el barranc de Montsó, pujarem, per un camí entre pinedes, fins al mas de Trencaladres. Uns pocs metres més i eixirem a la pista que travessa tots els Ports i que comunica Fredes amb Vall-de-roures i Tortosa.
Des de la pista podrem optar per anar directament a Fredes o pujar al tossal del Rei. En aquest cas, la baixada cap a Fredes, la farem pel tallafocs que du fins al mas del Ric, al Pinar Pla, on agafarem el GR7, que usa antics camins empedrats i té bones vistes sobre el barranc del Salt i el Portell de l’Infern.
A Fredes dinarem a la Taverna, també bon menjar de la comarca.

Visitarem el poble i, pel GR7, eixirem cap al Boixar per un assagador que ens endinsarà pels boscos del vessant ombrívol del Fredes (on vam pujar el primer dia). Després, pel barranc de la Pasquala, farem cap al Boixar.

I acabarem menjant-nos una mona de Pasqua, segur.

En total, en 4 dies, recorrerem 78 km i acumularem un desnivell de 3.418 m.

Cartografia: La Tinença de Benifassà, d’El Tossal Cartografies. Aquest mapa, a més, conté molta informació de la Tinença i dels seus valors històrics i naturals, a més d'una guia d'on menjar i allotjar-se.



Com arribar-hi el primer dia
Cal anar a la Sénia.
a) Des de València, A7 fins a Nules, on agafarem la CV10 fins a Sant Mateu. Allí connectarem amb la carretera Morella però l’agafarem en direcció Vinaròs. N’eixirem a Traiguera (segona eixida) i anirem a Sant Rafel, el Castell i la Sénia.
b) Des de Barcelona, AP7 fins a Ulldecona. Allí heu de pujar cap al Castell i la Sénia.
A la Sénia ens reagruparem i marxarem cap al Bellestar per l’única carretera d’accés des de la costa.
Aclariments- L’oratge pot obligar a modificar les excursions; caldrà adaptar-se a les circumstàncies.
- A l’alberg de la Font Lluny tindrem mitja pensió tres dies (dormir, esmorzar i sopar). Les habitacions són per a 4 persones i tenen bany; també hi ha llençols i tovalles.

La previsió és dinar a la muntanya (a l’alberg es pot demanar picnic per compte de cada u). Ara bé, alguns dies també podem dinar de restaurant; ja ho decidirem entre els qui anem.
- El desdejuni és a les 8 h i l’eixida a les 9 h. Cal respectar l’horari previst.
- No agafeu més pes de l’imprescindible perquè l’haureu de portar damunt.

Què cal portar?
- Roba d’abric i protecció per a la pluja. Recanvi per a 4 dies.
- Xancles, frontal, farmaciola bàsica, protecció solar, bosses de fem, roba d’abric, impermeable, cantimplora i beguda isotònica, calcer de muntanya, bastons telescòpics, càmera de fotos...
- Menjar per anar picant (sucs, barretes energètiques, xiclets, caramels, galetes, fruits secs, fruita, xocolate...)

Notes
- Cal respectar les sendes i no travessar-les al recte com si fórem bicicletes o animals. Millor encara: podem ajudar a conservar-les i restaurar-les tallant alguna argelaga o posant alguna fita als llocs més perduts.

- Cal protegir la natura i no deixar-hi cap tipus de fem. Gran part dels recorreguts passen pel parc natural de la Tinença de Benifassà; a les zones de protecció especial no es poden collir flors ni plantes, i a les altres zones, tampoc.

- Publicitat: El camí.

Per a qualsevol dubte o aclariment tombaroques@gmail.com.