EXCURSIÓ ALS VOLTANTS DEL PENYAGOLOSA

10 de novembre de 2013

Xodos (1.063 m) – El Marinet (1.466 m) – Tossal de les Mallades (1.475 m) – [opcional: cim del Penyagolosa (1.813 m)] - Mas de Gargant (1.196 m) – Xodos

Xodos amb el Penyagolosa al fons

Distància aproximada: 17 km                        Desnivell aproximat: 600 m

Itinerari (amb cotxe).

València (8 h) – La Pobla Tornesa (8.45 h) – Xodos (9.45 h): 129 km

En arribar a Xodos, poble de l’Alcalatén encinglerat damunt d’un penyal a més de 1.000 m, podrem prendre un cafè –preferiblement un cremadet— a ca Anna. Després agafarem el Camí dels Pelegrins en direcció a Sant Joan de Penyagolosa. Aquest Camí ha estat declarat monument natural per la Generalitat i és només un tram del recorregut que, des de l’edat mitjana, cada any fan 13 pelegrins des de les Useres a Sant Joan, per demanar aigua, protecció de la pesta...

Camí empedrat a Gargant

La pujada es fa per l'ombria del Marinet, entre pinars; al principi del recorregut trobarem les dues úniques fonts de l’excursió, la dels Possos i la de l’Arxivello.

En arribar al pla de la Creu deixarem el Camí dels Pelegrins i tmbarem cap al Marinet, des d’on hi ha excel·lents vistes de Xodos i de les comarques veïnes fins a la mar; i també del Penyagolosa, que està ben prop. 

Restes d’antics assentaments i llegendes més o menys creïbles fan que el Marinet tinga alguna cosa d’especial.

Del Marinet al tossal de les Mallades anirem, còmodament, per l’assagador Entre Termes, via pecuària delimitada per llargues parets de marge per on antigament baixaven els ramats des d’Aragó al litoral mediterrani a pasturar durant l’hivern. Anirem en direcció al Penyagolosa fins al tossal de les Mallades, on hi ha el refugi del Centre Excursionista de Castelló.

El Marinet

El Penyagolosa només queda a 4 km i poc més de 300 m de desnivell positiu. Segons l’hora que siga i les forces del grup decidirem pujar-hi o dinar tranquil·lament a les Mallades.

La tornada, la farem pel mas de Gargant, on encara es conserven antics i senyorials masos que formaven quasi un poblet, al centre del qual es pot veure un rellotge de sol ben curiós. Al cingle sobre el qual s’assenta Gargant hi ha balmes amb pintures rupestres.

Fulles seques de roure reboll

Fins arribar a Xodos passarem per altres masos, combinarem sendes, pistes i camins empedrats, pinedes i rouredes.

Com sempre, donarem més informació organitzativa als qui s'inscriguen (dies abans de l'eixida).

Mapa del recorregut

Travessia Puertomingalvo-Castelbispal-Llinars

Travessia entre Puertomingalvo (o El Puerto) i Llinars (o Linares de Mora)

5 de maig de 2013

Algunes fotos.

Excursió d'uns 16 km de recorregut (8,5 de baixada) que ix de Puertomingalvo (1.453 m), antiga ciutat ibèrica i romana a tocar del Penyagolosa, que conserva, per la bona restauració feta, tot el sabor d'un poble medieval.

Abans d'eixir d'El Puerto, però, passarem pel forn, autèntic monument al paladar més llèpol; recomanació: demaneu un testament.

La primera part del recorregut és l'antic camí a Cortes d'Arenós i a Castelbispal, petit poble a la vora del riu Llinars ara rehabilitat després d'anys d'abandonament.

Ben prop del Puerto, ens aturarem al mas de Los Collados, on podrem veure misteriosos petroglifs i també la vall del riu Llinars, per on navegarem tot el dia. El camí davalla per un camí empedrat cap a una roureda; després, uns llaços permeten passar un cingle i arribar al mas i la font de Las Juncosas.

L'accés a Castelbispal es fa per una senda emboscada de pi negre. A partir d'ací, el camí s'encinglera fins que després torna al riu prop del molí de Las Torrecillas, a l'aiguabarreig del riu Llinars amb els barrancs del Rebollar i del Reguero.

En aquest punt ja no es deixa el riu fins arribar a Llinars (1.240 m); s'ha d'anar remuntant per un sender que va d'un costat a l'altre del riu, unes vegades més definit i unes altres mig esborrat pel pas de les vaques, especialment. No oblideu les xancles, necessàries per travessar algun pas. També hi ha tolls on es pot prendre el bany.

El desnivell de baixada és d'uns 500 m i el de pujada, sostinguda pel llit del riu durant 8 km, de 150 m (ni es nota); no hi ha cap dificultat tècnica.

Cal anar ben calçat (botes de muntanya o sabatilles de sola de muntanya) i portar aigua (ara ja fa calor), i esmorzar i dinar. Són recomanables bastons telescòpics, crema solar, gorra, protecció per a la pluja...

Abans d'eixir, podrem fer un cafè --NO esmorzar-- al bar d'El Puerto (potser hi coincidirem amb alcaldes i presidents!).

Com que és una ruta lineal, cal deixar un cotxe a Llinars que ens servirà per recollir, al final de l'excursió, els altres cotxes que estaran a Puertomingalvo. El premi per als conductors serà visitar el Pino del Escobón.

Itinerari des de València: 153 km
Itinerari des de Castelló: 88 km

A les persones inscrites, se'ls facilitarà més informació de com anar i altres detalls.

CULLA-ATZENETA DEL MAESTRAT

Excursió per terres del Maestrat (14 d'abril de 2013)

Culla (1.123 m) - Atzeneta del Maestrat (400 m)

Vegeu-ne algunes fotos
Mireu el recorregut en les ortofotos de Google.

Distància: 17,7 km

Desnivell: 243,5 m

Excursió lineal, quasi tota de baixada, entre Culla, antiga capital de la Setena de Culla, i Atzeneta del Maestrat.

La ruta, allunyada de carreteres, recupera antigues vies de comunicació entre aquestes dues poblacions i els masos que hi ha entre ambdues.

Començarem fent una visita al parc miner del Maestrat, dues antigues mines de ferro que van ser tancades als anys 60 i que, després de diversos usos, com ara el conreu del xampinyó, han estat rehabilitades per al turisme. 

Podrem conèixer com era de dura la vida dels miners que van abandonar els masos per jugar-se la vida en les profunditats de la terra.

Després farem un tomb pel nucli antic de Culla, declarat BIC (bé d’interès cultural), on destaquen, entre d’altres, els següents punts:

Runes de l’antic castell àrab de Culla, on ressalten les restes de la torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII; també la porta d'entrada a la barbacana del castell, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa; la presó, dels segles XIII i XIV, que era l’antic graner del comanador; el Perxet, del segle XIV; l’arc de la Porta Nova (segle XIV), que permet l’accés al recinte emmurallat medieval, i l’antic Hospital, del segle XVII, rehabilitat com a sala d’exposicions on podem trobar la recreació d’una antiga aula escolar i una exposició fotogràfica dels punts més interessants de Culla; l’església del Salvador, del segle XVIII, a l'interior de la qual es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic del segle XIV. Lamentablement, del castell templer, del qual només queda una portada, va ser destruït durant les guerres carlines.

Als voltants del poble crida especialment l’atenció les construccions de pedra seca, tant d’edificis del nucli urbà de Culla i els masos que es troben al llarg del recorregut, com les parets de marge, les fonts, els pous, els assagadors..., restes d’un paisatge molt humanitzat com a conseqüència de l’antic i ric comerç medieval de la llana lligat als ramats transhumants procedents d’Aragó.

A mesura que el caminant s’allunya del poble el paisatge humanitzat va deixant pas a una orografia més agressiva i salvatge, de cingles i boscos, especialment de carrasques i roures, amb forts desnivells que anirem descendint sense dificultat.

Després de visitar el poble començarem a caminar cap a la font d'en Cabrit, al peu de l’ermita de Sant Cristòfol, on es pot agafar aigua. El camí es converteix en senda i comença a descendir pel barranc de Saera.

Es passa per diversos masos, en gran part abandonats ara, fins que la senda, que va penjada pel marge esquerre del riu de Montlleó, descendeix fins als molins de vent, antigues construccions dels segle XVIII, que encara estan dempeus.

La senda continua descendint per pinedes i bancals d’ametlers i oliveres; de tant en tant apareixen pous i aljubs que recullen l’aigua de pluja. En arribar al pla es travessa el riu de Montlleó i la rambla de Benafigos. Entre les parets d’assagadors i bancals treballats, s’arriba a Atzeneta després de passar per l’ermita de Sant Gregori.

Atzeneta és d’origen islàmic i el seu nucli primitiu es va construir en la confluència de dos barrancs amb la rambla, buscant la defensa natural dels fossats, tancant amb una murada la part oberta, és la “Vila Closa”, de la qual queden mostres de llenços i la torre de la Presó.

El poble va créixer en els segles XIV i XV i ho va fer encara més en el segle XVIII. Els monuments més destacats són l’antic Palau del Comanador de Montesa (Ajuntament), l’església parroquial de Sant Bartomeu, obra del segle XVII que posseeix un interessant altar major barroc (1744) i dues escultures molt interessants: la Verge de Betlem (s. XIV) i el crist de la Pietat (s. XVII).

El Museu Parroquial disposa, a més d’interessants elements d’orfebreria, d’un retaule dedicat a Sant Joan Baptista (s. XV) que procedeix de l’església del Castell, un llenç que ve també d’aquesta església i que està dedicat al mateix sant, i també trossos dels retaules de la Flagel·lació i de la Visitació de la Verge (s. XV).

Pels carrers de la “Vila Closa” es poden trobar bons exemples d’arquitectura popular juntament amb algunes cases senyorials, una de les quals és la d’en Jaume (s. XVIII) al carrer de la Puríssima.

(Info d'Atzeneta obtinguda en:

http://www.atzenetadelmaestrat.es/ca/node/5)

Atzeneta del Maestrat disposa d'una xarxa de senders molt recomanable, que us invitem a visitar.