Benvinguts

Ací teniu algunes excursions, amb més o menys detall, per gaudir de la muntanya i de l'amistat.

CONTACTE: tombaroques@gmail.com

dilluns, 4 de febrer de 2013

CULLA-ATZENETA DEL MAESTRAT


Excursió per terres del Maestrat (14 d'abril de 2013)

Culla (1.123 m) - Atzeneta del Maestrat (400 m)

Vegeu-ne algunes fotos
Mireu el recorregut en les ortofotos de Google.

Distància: 17,7 km
Desnivell: 243,5 m

Excursió lineal, quasi tota de baixada, entre Culla, antiga capital de la Setena de Culla, i Atzeneta del Maestrat.

La ruta, allunyada de carreteres, recupera antigues vies de comunicació entre aquestes dues poblacions i els masos que hi ha entre ambdues.

Començarem fent una visita al parc miner del Maestrat, dues antigues mines de ferro que van ser tancades als anys 60 i que, després de diversos usos, com ara el conreu del xampinyó, han estat rehabilitades per al turisme. 


Podrem conèixer com era de dura la vida dels miners que van abandonar els masos per jugar-se la vida en les profunditats de la terra.

Després farem un tomb pel nucli antic de Culla, declarat BIC (bé d’interès cultural), on destaquen, entre d’altres, els següents punts:


Runes de l’antic castell àrab de Culla, on ressalten les restes de la torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII; també la porta d'entrada a la barbacana del castell, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa; la presó, dels segles XIII i XIV, que era l’antic graner del comanador; el Perxet, del segle XIV; l’arc de la Porta Nova (segle XIV), que permet l’accés al recinte emmurallat medieval, i l’antic Hospital, del segle XVII, rehabilitat com a sala d’exposicions on podem trobar la recreació d’una antiga aula escolar i una exposició fotogràfica dels punts més interessants de Culla; l’església del Salvador, del segle XVIII, a l'interior de la qual es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic del segle XIV. Lamentablement, del castell templer, del qual només queda una portada, va ser destruït durant les guerres carlines.

Als voltants del poble crida especialment l’atenció les construccions de pedra seca, tant d’edificis del nucli urbà de Culla i els masos que es troben al llarg del recorregut, com les parets de marge, les fonts, els pous, els assagadors..., restes d’un paisatge molt humanitzat com a conseqüència de l’antic i ric comerç medieval de la llana lligat als ramats transhumants procedents d’Aragó.

A mesura que el caminant s’allunya del poble el paisatge humanitzat va deixant pas a una orografia més agressiva i salvatge, de cingles i boscos, especialment de carrasques i roures, amb forts desnivells que anirem descendint sense dificultat.

Després de visitar el poble començarem a caminar cap a la font d'en Cabrit, al peu de l’ermita de Sant Cristòfol, on es pot agafar aigua. El camí es converteix en senda i comença a descendir pel barranc de Saera.


Es passa per diversos masos, en gran part abandonats ara, fins que la senda, que va penjada pel marge esquerre del riu de Montlleó, descendeix fins als molins de vent, antigues construccions dels segle XVIII, que encara estan dempeus.


La senda continua descendint per pinedes i bancals d’ametlers i oliveres; de tant en tant apareixen pous i aljubs que recullen l’aigua de pluja. En arribar al pla es travessa el riu de Montlleó i la rambla de Benafigos. Entre les parets d’assagadors i bancals treballats, s’arriba a Atzeneta després de passar per l’ermita de Sant Gregori.


Atzeneta és d’origen islàmic i el seu nucli primitiu es va construir en la confluència de dos barrancs amb la rambla, buscant la defensa natural dels fossats, tancant amb una murada la part oberta, és la “Vila Closa”, de la qual queden mostres de llenços i la torre de la Presó.

El poble va créixer en els segles XIV i XV i ho va fer encara més en el segle XVIII. Els monuments més destacats són l’antic Palau del Comanador de Montesa (Ajuntament), l’església parroquial de Sant Bartomeu, obra del segle XVII que posseeix un interessant altar major barroc (1744) i dues escultures molt interessants: la Verge de Betlem (s. XIV) i el crist de la Pietat (s. XVII).
El Museu Parroquial disposa, a més d’interessants elements d’orfebreria, d’un retaule dedicat a Sant Joan Baptista (s. XV) que procedeix de l’església del Castell, un llenç que ve també d’aquesta església i que està dedicat al mateix sant, i també trossos dels retaules de la Flagel·lació i de la Visitació de la Verge (s. XV).
Pels carrers de la “Vila Closa” es poden trobar bons exemples d’arquitectura popular juntament amb algunes cases senyorials, una de les quals és la d’en Jaume (s. XVIII) al carrer de la Puríssima.
(Info d'Atzeneta obtinguda en:
http://www.atzenetadelmaestrat.es/ca/node/5)


Atzeneta del Maestrat disposa d'una xarxa de senders molt recomanable, que us invitem a visitar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada