SERRA D'ESPADÀ (II)
Del barranc de Castro als Òrguens,
pel castell de Maús i el mas de la Campana
Diumenge, 15 de juny de 2014
Distància: 17 km (aprox.)
Desnivell acumulat de pujada (550 m (aprox.)
Dificultat: mitjana
El surer, l'arbre més característic de la serra d'Espadà |
Excursió circular per la serra d’Espadà, un dels parcs naturals valencians
més extensos, que ix de Suera i s’endinsa, pel barranc de Castro, fins al cim
dels Òrguens (730 m).
Aquesta excursió permet connectar amb la que vam fer al gener
a les trinxeres i nevera de Vilamalur.
El punt d’eixida i d’arribada és Suera, localitat d’on ixen diverses
rutes que s’endinsen en la serra d’Espadà. Nosaltres agafarem la pista del
barranc de Castro que, després de travessar hortes, s’endinsa en una atapeïda
pineda pel camí Vell de Castro, a trossos empedrat, que puja directe al castell
de Maús. De camí veurem diverses fonts, com la de la Bocamina.
Castell de Maús |
El castell de Maús (segle xii)
està situat a la Suera Alta, a 582 m d’alçada, i encara que actualment es troba
en ruïnes, es fàcil imaginar-lo esponerós durant l’època musulmana i formant
part d’una xarxa de castells, juntament amb els de Vilamalur, el Jinquer,
Aiòder, Tales, etc., que protegien els poblaments d’Espadà. A la Suera Alta
també hi ha restes d’un despoblat medieval.
Camí Vell de Suera |
Continuarem de baixada fins a la font de Castro, d’aigua molt
bona i generosa, on esmorzarem. Després seguirem barranc amunt per una pista
fins que ens desviarem per la senda de la font de l’Avellaner que du al mas de
la Campana, on coincidirem amb el GR36 que travessa tota la serra d’Espadà, des
de Nules fins a Montanejos.
Font de Castro |
El nom del mas ve de la campana que penja de la façana; és
una campana molt especial, ja que està feta amb un obús de la Guerra Civil. Al
llarg del recorregut també veurem diverses trinxeres, que formaven part de la
línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l’exèrcit
republicà el 1938 per intentar parar –sense èxit—l’avanç dels nacionals colpistes
cap a València.
Continuarem pujant pel GR en direcció a l’Alcúdia de Veo; els
pins aniran deixant pas als surers, l’arbre més característic de la serra
d’Espadà, fins arribar al cim dels Òrguens (730 m), des del qual descendirem
fins als (autèntics) Òrguens, rogenques penyes que cauen verticals sobre
l’embassament de Benitandús.
Els Òrguens |
Tornarem a Suera per l’antic camí que comunicava aquest poble
amb Benitandús i altres localitats de la ribera del riu Veo.
Més fotos.
Des de València: autovia A7
fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després
de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció
Artesa, Tales i Suera. En arribar a Suera, agafeu la primera entrada al poble
(a l’esquerra) i deixeu els cotxes a l’aparcament que hi ha a la plaça del
final.
Cal portar esmorzar i
dinar, i aigua per a tot el dia (2 litres).