SERRA D'ESPADÀ (II)

Del barranc de Castro als Òrguens,

pel castell de Maús i el mas de la Campana 

Diumenge, 15 de juny de 2014

Distància: 17 km (aprox.)

Desnivell acumulat de pujada (550 m (aprox.)

Dificultat: mitjana

El surer, l'arbre més característic de la serra d'Espadà

Excursió circular per la serra d’Espadà, un dels parcs naturals valencians més extensos, que ix de Suera i s’endinsa, pel barranc de Castro, fins al cim dels Òrguens (730 m).

Aquesta excursió permet connectar amb la que vam fer al gener a les trinxeres i nevera de Vilamalur.

El punt d’eixida i d’arribada és Suera,  localitat d’on ixen diverses rutes que s’endinsen en la serra d’Espadà. Nosaltres agafarem la pista del barranc de Castro que, després de travessar hortes, s’endinsa en una atapeïda pineda pel camí Vell de Castro, a trossos empedrat, que puja directe al castell de Maús. De camí veurem diverses fonts, com la de la Bocamina.

Castell de Maús

El castell de Maús (segle xii) està situat a la Suera Alta, a 582 m d’alçada, i encara que actualment es troba en ruïnes, es fàcil imaginar-lo esponerós durant l’època musulmana i formant part d’una xarxa de castells, juntament amb els de Vilamalur, el Jinquer, Aiòder, Tales, etc., que protegien els poblaments d’Espadà. A la Suera Alta també hi ha restes d’un despoblat medieval.

Camí Vell de Suera

Continuarem de baixada fins a la font de Castro, d’aigua molt bona i generosa, on esmorzarem. Després seguirem barranc amunt per una pista fins que ens desviarem per la senda de la font de l’Avellaner que du al mas de la Campana, on coincidirem amb el GR36 que travessa tota la serra d’Espadà, des de Nules fins a Montanejos.

Font de Castro

El nom del mas ve de la campana que penja de la façana; és una campana molt especial, ja que està feta amb un obús de la Guerra Civil. Al llarg del recorregut també veurem diverses trinxeres, que formaven part de la línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l’exèrcit republicà el 1938 per intentar parar –sense èxit—l’avanç dels nacionals colpistes cap a València.

Continuarem pujant pel GR en direcció a l’Alcúdia de Veo; els pins aniran deixant pas als surers, l’arbre més característic de la serra d’Espadà, fins arribar al cim dels Òrguens (730 m), des del qual descendirem fins als (autèntics) Òrguens, rogenques penyes que cauen verticals sobre l’embassament de Benitandús.

Els Òrguens

Tornarem a Suera per l’antic camí que comunicava aquest poble amb Benitandús i altres localitats de la ribera del riu Veo.

Més fotos.

Com arribar a Suera

Des de València: autovia A7 fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció Artesa, Tales i Suera. En arribar a Suera, agafeu la primera entrada al poble (a l’esquerra) i deixeu els cotxes a l’aparcament que hi ha a la plaça del final.

Cal portar esmorzar i dinar, i aigua per a tot el dia (2 litres).