Excursió al tossal de la Nevera de Catí (Alt Maestrat)

i visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri: l'esplendor del Maestrat

Dia 22 de febrer de 2014

Itinerari: l’Avellà - Tossal de la Nevera - Catí

Distància: 14km

Desnivell acumulat: 443 m

Dificultat: baixa

El tossal de la Nevera, de 1.290 m, és una de les muntanyes més altes de les comarques del nord del País Valencià i bastant desconeguda, malgrat la dura bellesa que la caracteritza. Des del capdamunt es domina gran part de les comarques del Maestrat i dels Ports, especialment la vall de Catí, localitat de gran importància a l’edat mitjana en el comerç de la llana i ara en la indústria del moble, en la ramaderia i en l’elaboració d’un formatge excel·lent... el formatge de Catí, és clar.

El nom del tossal ve, precisament, de la presència prop del cim de dues neveres que s’usaven antigament per a la fabricació de gel a partir de la neu que s’arreplegava a l’hivern; tindrem l’oportunitat de visitar-les i les afegirem a la llista de les que ja hem vist: la del Penyagolosa, la de Castro, la de la serra d’Espadà, i les que encara queden!

L'excursió

Començarem a caminar des del santuari de l’Avellà (intentarem que ens òbriguen l’església per veure les pintures al fresc del segle xviii, i el Peret!) on podrem agafar aigua, molt bona, de la font; després mamprendrem una pujada constant però suau per un bosc de carrasques, fins als 1.290 m del tossal de la Nevera.

A poc a poc ens endinsarem en l’ànima del paisatge del Maestrat: les construccions de pedra seca (masos, parets de marge, pous, casetes, portelles, assagadors, abeuradors, comptadors d'ovelles, fonts, basses...) i, a mesura que pugem cap al cim, anirem assolint excel·lents vistes dels voltants: la vall de Catí i més enllà el Desert de les Palmes i el Penyagolosa; el barranc de la Givalcolla (ara convertit en un vedat privat de caça), i les moles d’Ares i d’Aragó, replantades amb moderns molins de vent, i encara més lluny el massís del Port, el Montsià, la serra d'Irta... i la mar.

El cim del tossal de la Nevera està molt exposat, per tant, si hi fa mal oratge no hi podrem estar molt de temps; altrament, amb sol d'hivern, és un lloc ideal per reposar i veure el paisatge.

Baixarem a Catí pel barranc de la Tova, on segurament veurem cavalls que hi pasturen lliurement. Abans, però, visitarem la nevera Vella i la nevera del Mas de la Serra, les quals, malgrat l’estat d’abandó en què es troben, encara permeten apreciar l’alt valor arquitectònic d’aquestes construccions.

La font de la Masada ens indicarà que s’acaba la senda i entrem al pla de Catí, on visitarem l'exposició de la Llum de les Imatges inagurada recentment i que es troba en els dos edificis més notables: la llotja i l'església. A més, a Catí val la pena caminar pels carrers del centre esquitxats de palaus i cases pairals, com ara la dels Espígol (segle XIII), l'hospital medieval, la casa del Delme... i també buscar els treballats rellotges de sol del segle XVII i... la pedra des d'on sant Vicent Ferrer va predicar malediccions i desgràcies per a tots els pecadors!

Per cert, a Catí, les carnisseries solen estar obertes per comprar embotit, carn i formatge del poble. 

Visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri

La visita guiada a l'exposició dura aproximadament una hora i es farà en valencià; costa 3 euros (amb descomptes diversos) i es visita la llotja i l'església. Si algú no hi està interessat que ho diga quan s'inscriga.

Ja de tornada, i si anem bé de temps, pararem a visitar el santuari de Sant Pau d'Allbocàsser, que precisament va ser restaurat en una edició passada de la Llum de les Imatges.

Itinerari

València-la Pobla Tornesa-Catí-l'Avellà: 145 km

Agafeu l’autovia a Castelló (no peatge) i, a partir de Nules, seguiu sempre la CV 10 en direcció La Pobla Tornesa. Agafeu la primera eixida (núm. 35) que indique a la Pobla (on hi ha tres carrils de pujada). Allí mateix hi ha una rotonda amb una olivera i, a la dreta, l'àrea recreativa on quedem sempre. Continuarem junts fins a Catí per la carretera d’Albocàsser i Vilafranca.

A Catí deixarem uns cotxes i amb els altres pujarem a l’Avellà (8 km), on començarà l’excursió a peu.

Intendència: cal agafar esmorzar, dinar i coses per anar picant; també aigua per a tot el dia i altres begudes esperitoses, segons necessitats.

No oblideu la roba d'abric i protecció per a la pluja. 

SERRA D'ESPADÀ (I)

Vilamalur: de les trinxeres del Cabezo a la nevera de Cuatro Caminos

 Dissabte, 25 de gener de 2014

Distància: 15 km (aprox.)

Desnivell acumulat de pujada: 400 m (aprox.)

L'Espadà des d'una trinxera del Cabezo

Durant la Guerra Civil bona part de la Serra d'Espadà --ara declarada parc natural-- va ser solcada de trinxeres per impedir el pas de les forces que s'havien alçat en contra de la República. Unes de les millor conservades són les del Cabezo, punt central d'aquesta excursió. 

Començarem a caminar a Vilamalur, poble de l'Alt Millars, situat al cor de la serra d'Espadà; eixirem de la plaça del Concejo (on hi ha una font amb una devota làpida mariana), enfront del bar.

En primer lloc visitarem les runes del castell musulmà, des del qual hi ha bones vistes de tot el recorregut i de la serra d'Espadà. Més enllà, el Penyagolosa, la Plana i, a l'horitzó, la mar.

Porta d'accés al castell de Vilamalur

Seguirem fins al Cabezo, on recorrerem les trinxeres que, construïdes en pedra seca, ens traslladaran als anys de la Guerra en què els soldats hi passaven dies i nits, esperant l'enemic amb el fusell a les mans. Les trinxeres de la serra d'Espadà formaven part de la línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l'exèrcit republicà el 1938 per intentar parar --sense èxit-- l'avanç dels sublevats cap a València.

Després, per l'antic camí de Vilamalur a l'Alcúdia, anirem deixant el bosc de pi blanc i endinsant-nos en el típic bosc d'Espadà: pi pinastre i, sobretot, surers, dels quals en veurem alguns de ben grans.

Nevera de Cuatro Caminos

Travessarem el GR36 (la Vilavella-Montanejos) i seguirem per una senda que va per la lloma de la muntanya fins a la nevera de Cuatro Caminos, recentment restaurada, on dinarem.

A la serra d'Espadà es poden localitzar fins a 6 neveres més que van ser usades fins a finals del segle XIX i principis del XX. Emmagatzemaven la neu a l'hivern i, a l'estiu, ja convertida en gel, la venien a les ciutats més pròximes de la Plana, per a usos medicinals, per facilitar el transport i conservació d'aliments, per fabricar gelats, etc.

La tornada fins a Vilamalur es fa, primer, per camí i pista asfaltada pel mig d'un bosc espès i característic i, després, pel GR 36 fins a l'àrea recreativa de la rambla de Vilamalur.

Bosc de pinastres i surers

Com arribar a Vilamalur:

Des de València: A7 fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció Artesa, Tales i Suera (direcció Aiòder); abans d'arribar a Aiòder, agafeu una desviació a l'esquerra en direcció Vilamalur. Aparqueu a la plaça del poble on hi ha una font i el bar. Ens hi trobarem tots a partir de les 9 h.

Cal portar: roba d'abric i protecció per a la pluja; esmorzar i dinar; aigua per a tot el dia (només hi ha una font a l'eixida a Vilamalur).

El GR abandonat

Cal respectar la natura i no eixir-se'n dels camins tradicionals.

Les inscripcions, com sempre. Contesteu el missatge electrònic que us enviarem.

EXCURSIÓ ALS VOLTANTS DEL PENYAGOLOSA

10 de novembre de 2013

Xodos (1.063 m) – El Marinet (1.466 m) – Tossal de les Mallades (1.475 m) – [opcional: cim del Penyagolosa (1.813 m)] - Mas de Gargant (1.196 m) – Xodos

Xodos amb el Penyagolosa al fons

Distància aproximada: 17 km                        Desnivell aproximat: 600 m

Itinerari (amb cotxe).

València (8 h) – La Pobla Tornesa (8.45 h) – Xodos (9.45 h): 129 km

En arribar a Xodos, poble de l’Alcalatén encinglerat damunt d’un penyal a més de 1.000 m, podrem prendre un cafè –preferiblement un cremadet— a ca Anna. Després agafarem el Camí dels Pelegrins en direcció a Sant Joan de Penyagolosa. Aquest Camí ha estat declarat monument natural per la Generalitat i és només un tram del recorregut que, des de l’edat mitjana, cada any fan 13 pelegrins des de les Useres a Sant Joan, per demanar aigua, protecció de la pesta...

Camí empedrat a Gargant

La pujada es fa per l'ombria del Marinet, entre pinars; al principi del recorregut trobarem les dues úniques fonts de l’excursió, la dels Possos i la de l’Arxivello.

En arribar al pla de la Creu deixarem el Camí dels Pelegrins i tmbarem cap al Marinet, des d’on hi ha excel·lents vistes de Xodos i de les comarques veïnes fins a la mar; i també del Penyagolosa, que està ben prop. 

Restes d’antics assentaments i llegendes més o menys creïbles fan que el Marinet tinga alguna cosa d’especial.

Del Marinet al tossal de les Mallades anirem, còmodament, per l’assagador Entre Termes, via pecuària delimitada per llargues parets de marge per on antigament baixaven els ramats des d’Aragó al litoral mediterrani a pasturar durant l’hivern. Anirem en direcció al Penyagolosa fins al tossal de les Mallades, on hi ha el refugi del Centre Excursionista de Castelló.

El Marinet

El Penyagolosa només queda a 4 km i poc més de 300 m de desnivell positiu. Segons l’hora que siga i les forces del grup decidirem pujar-hi o dinar tranquil·lament a les Mallades.

La tornada, la farem pel mas de Gargant, on encara es conserven antics i senyorials masos que formaven quasi un poblet, al centre del qual es pot veure un rellotge de sol ben curiós. Al cingle sobre el qual s’assenta Gargant hi ha balmes amb pintures rupestres.

Fulles seques de roure reboll

Fins arribar a Xodos passarem per altres masos, combinarem sendes, pistes i camins empedrats, pinedes i rouredes.

Com sempre, donarem més informació organitzativa als qui s'inscriguen (dies abans de l'eixida).

Mapa del recorregut

Travessia Puertomingalvo-Castelbispal-Llinars

Travessia entre Puertomingalvo (o El Puerto) i Llinars (o Linares de Mora)

5 de maig de 2013

Algunes fotos.

Excursió d'uns 16 km de recorregut (8,5 de baixada) que ix de Puertomingalvo (1.453 m), antiga ciutat ibèrica i romana a tocar del Penyagolosa, que conserva, per la bona restauració feta, tot el sabor d'un poble medieval.

Abans d'eixir d'El Puerto, però, passarem pel forn, autèntic monument al paladar més llèpol; recomanació: demaneu un testament.

La primera part del recorregut és l'antic camí a Cortes d'Arenós i a Castelbispal, petit poble a la vora del riu Llinars ara rehabilitat després d'anys d'abandonament.

Ben prop del Puerto, ens aturarem al mas de Los Collados, on podrem veure misteriosos petroglifs i també la vall del riu Llinars, per on navegarem tot el dia. El camí davalla per un camí empedrat cap a una roureda; després, uns llaços permeten passar un cingle i arribar al mas i la font de Las Juncosas.

L'accés a Castelbispal es fa per una senda emboscada de pi negre. A partir d'ací, el camí s'encinglera fins que després torna al riu prop del molí de Las Torrecillas, a l'aiguabarreig del riu Llinars amb els barrancs del Rebollar i del Reguero.

En aquest punt ja no es deixa el riu fins arribar a Llinars (1.240 m); s'ha d'anar remuntant per un sender que va d'un costat a l'altre del riu, unes vegades més definit i unes altres mig esborrat pel pas de les vaques, especialment. No oblideu les xancles, necessàries per travessar algun pas. També hi ha tolls on es pot prendre el bany.

El desnivell de baixada és d'uns 500 m i el de pujada, sostinguda pel llit del riu durant 8 km, de 150 m (ni es nota); no hi ha cap dificultat tècnica.

Cal anar ben calçat (botes de muntanya o sabatilles de sola de muntanya) i portar aigua (ara ja fa calor), i esmorzar i dinar. Són recomanables bastons telescòpics, crema solar, gorra, protecció per a la pluja...

Abans d'eixir, podrem fer un cafè --NO esmorzar-- al bar d'El Puerto (potser hi coincidirem amb alcaldes i presidents!).

Com que és una ruta lineal, cal deixar un cotxe a Llinars que ens servirà per recollir, al final de l'excursió, els altres cotxes que estaran a Puertomingalvo. El premi per als conductors serà visitar el Pino del Escobón.

Itinerari des de València: 153 km
Itinerari des de Castelló: 88 km

A les persones inscrites, se'ls facilitarà més informació de com anar i altres detalls.

CULLA-ATZENETA DEL MAESTRAT

Excursió per terres del Maestrat (14 d'abril de 2013)

Culla (1.123 m) - Atzeneta del Maestrat (400 m)

Vegeu-ne algunes fotos
Mireu el recorregut en les ortofotos de Google.

Distància: 17,7 km

Desnivell: 243,5 m

Excursió lineal, quasi tota de baixada, entre Culla, antiga capital de la Setena de Culla, i Atzeneta del Maestrat.

La ruta, allunyada de carreteres, recupera antigues vies de comunicació entre aquestes dues poblacions i els masos que hi ha entre ambdues.

Començarem fent una visita al parc miner del Maestrat, dues antigues mines de ferro que van ser tancades als anys 60 i que, després de diversos usos, com ara el conreu del xampinyó, han estat rehabilitades per al turisme. 

Podrem conèixer com era de dura la vida dels miners que van abandonar els masos per jugar-se la vida en les profunditats de la terra.

Després farem un tomb pel nucli antic de Culla, declarat BIC (bé d’interès cultural), on destaquen, entre d’altres, els següents punts:

Runes de l’antic castell àrab de Culla, on ressalten les restes de la torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII; també la porta d'entrada a la barbacana del castell, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa; la presó, dels segles XIII i XIV, que era l’antic graner del comanador; el Perxet, del segle XIV; l’arc de la Porta Nova (segle XIV), que permet l’accés al recinte emmurallat medieval, i l’antic Hospital, del segle XVII, rehabilitat com a sala d’exposicions on podem trobar la recreació d’una antiga aula escolar i una exposició fotogràfica dels punts més interessants de Culla; l’església del Salvador, del segle XVIII, a l'interior de la qual es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic del segle XIV. Lamentablement, del castell templer, del qual només queda una portada, va ser destruït durant les guerres carlines.

Als voltants del poble crida especialment l’atenció les construccions de pedra seca, tant d’edificis del nucli urbà de Culla i els masos que es troben al llarg del recorregut, com les parets de marge, les fonts, els pous, els assagadors..., restes d’un paisatge molt humanitzat com a conseqüència de l’antic i ric comerç medieval de la llana lligat als ramats transhumants procedents d’Aragó.

A mesura que el caminant s’allunya del poble el paisatge humanitzat va deixant pas a una orografia més agressiva i salvatge, de cingles i boscos, especialment de carrasques i roures, amb forts desnivells que anirem descendint sense dificultat.

Després de visitar el poble començarem a caminar cap a la font d'en Cabrit, al peu de l’ermita de Sant Cristòfol, on es pot agafar aigua. El camí es converteix en senda i comença a descendir pel barranc de Saera.

Es passa per diversos masos, en gran part abandonats ara, fins que la senda, que va penjada pel marge esquerre del riu de Montlleó, descendeix fins als molins de vent, antigues construccions dels segle XVIII, que encara estan dempeus.

La senda continua descendint per pinedes i bancals d’ametlers i oliveres; de tant en tant apareixen pous i aljubs que recullen l’aigua de pluja. En arribar al pla es travessa el riu de Montlleó i la rambla de Benafigos. Entre les parets d’assagadors i bancals treballats, s’arriba a Atzeneta després de passar per l’ermita de Sant Gregori.

Atzeneta és d’origen islàmic i el seu nucli primitiu es va construir en la confluència de dos barrancs amb la rambla, buscant la defensa natural dels fossats, tancant amb una murada la part oberta, és la “Vila Closa”, de la qual queden mostres de llenços i la torre de la Presó.

El poble va créixer en els segles XIV i XV i ho va fer encara més en el segle XVIII. Els monuments més destacats són l’antic Palau del Comanador de Montesa (Ajuntament), l’església parroquial de Sant Bartomeu, obra del segle XVII que posseeix un interessant altar major barroc (1744) i dues escultures molt interessants: la Verge de Betlem (s. XIV) i el crist de la Pietat (s. XVII).

El Museu Parroquial disposa, a més d’interessants elements d’orfebreria, d’un retaule dedicat a Sant Joan Baptista (s. XV) que procedeix de l’església del Castell, un llenç que ve també d’aquesta església i que està dedicat al mateix sant, i també trossos dels retaules de la Flagel·lació i de la Visitació de la Verge (s. XV).

Pels carrers de la “Vila Closa” es poden trobar bons exemples d’arquitectura popular juntament amb algunes cases senyorials, una de les quals és la d’en Jaume (s. XVIII) al carrer de la Puríssima.

(Info d'Atzeneta obtinguda en:

http://www.atzenetadelmaestrat.es/ca/node/5)

Atzeneta del Maestrat disposa d'una xarxa de senders molt recomanable, que us invitem a visitar.

Marxa Ribesalbes-Sant Joan de Penyagolosa

(Vegeu el recorregut en el mapa de Wikiloc)
Marxa de 40 km que ix de Ribesalbes (a les 5 del matí) i arriba a Sant Joan de Penyagolosa cap a les 6 de la vesprada.

La Plana a l'albada

El primer tram, fins a la carretera de Llucena al Castell de Vilamalefa --al port del Remolcador o Rebolcador--, és més apropiat per a bicicletes, ja que quasi tot el recorregut va per camins i algun tros asfaltat o encimentat. Comença amb una pujada forta que permet veure ben aviat vistes de la Plana. Aproximadament a 2h30, al Juncar, esmorzem. El fred és intens, l'aigua congelada i només el vi i el cafè calentet de l'avituallament permeten resistir.

Penyagolosa és una fita permanent

La marxa continua per l'antiga via pecuària del Camí Reial d'Aragó, de vegades dissimulada pels camins i unes altres ben palesa per les parets de marge. Sempre apareix al davant el Penyagolosa, lluny; és la fita on s'ha d'arribar.

Al coll del Remolcador, al costat de la carretera toca un altre avituallament. Només travessar la carretera ja s'agafa una senda i després la pista de Penyagolosa fins al mas del Campo, on s'agafa una senda, a trossos empedrada, que retorna a la pista al coll de Portabous.

Senda al coll de Portapous

La següent parada, després d'una pujada sostinguda i dura, és l'alberg d'Agustina. Toca dinar a recer del vent. El paisatge indica que ja som al territori del Penyagolosa.

Una senda per dins del barranc de la Fuen Roya ens deixa al mas de Llac, avui poblat de vaques i vedells. El cingle del Penyagolosa és a tocar. Cal seguir el PR que prové de Llucena, deixar la pista a la mínima oportunitat i fer cap al Corralico.

Avui la neu de la setmana passada està gelafa i resulta molt perillós caminar per damunt. Aprofitem els crampons i els pals al cent per cent. La font Trobada és una penca de gel.

La font Trobada convertida en gel

La pista fins a la Banyadera és una pista... de gel. Optem per baixar per la Pegunta, que sembla, per la cobertura del bosc, ser més segura. Així i tot es veu més d'una lliscada i el cul a terra.

El barranc de la Pegunta també es presenta congelat; la temperatura a Sant Joan arriba a 6º sota 0; bé, a l'exterior, perquè a dins, amb un bon cremat i l'estufa de llenya a tota potencia, tota la roba sobra.

La Pegunta, congelada

Resum del recorregut:

Al Penyagolosa amb la Flama de la Llengua i molta neu

La Flama de la llengua catalana a Sant Joan de Penyagolosa

Després de la recepció de la Flama de la Llengua a Sant Joan de Penyagolosa per les entitats excursionistes, i atès que era impossible pujar al cim perquè tota la neu estava gelada, es va fer una excursió pel barranc de l'Antona fins que la nevada, cada vegada més forta, va aconsellar eixir de Sant Joan cames ajudeu-me.

Representants de les entitats excursionistes valencianes i la Flama

L'arribada de la Flama a Penyagolosa només era una fita més. Havia eixit divendres des de Castelló de la Plana i, després de dos dies de trajecte pel GR 33, arribava a Sant Joan.

El punt d'origen: Prada, la tomba de Pompeu Fabra.

El punt de destinació: Montserrat.

Abans, però, els cims més importants del País Valencià acolliran la Flama que es va repartir a Penyagolosa: el Montcabrer, el Garbí, el Bartolo... fins i tot arribarà a les profunditats de la terra, ja que serà baixada a la cova de les Meravelles de Castelló.

La nevada desdibuixa el camí

Ni la tempesta ha pogut apagar la Flama

La Serrella

L'excursió, circular, ix de Quatretondeta i, després de pujar fins als primers cingles, s'endinsa en els coneguts Frares --blocs de pedra que en altres indrets del país diem "pallers"-- passant per sargallars espectaculars (sense gran dificultat) al peu dels cingles.

En un moment donat apareix, a l'esquerra, la Foradada, una mena de balma foradada com una ximeneia per la qual s'entra (grimpant); el sender es desdibuixa i es fa més difícil de seguir; cal fer algunes pujades fortes entre cingles i frares. Després es continua pujant, primer per una canaleta vertical i després per un còmode pinar fins arribar al Recingle Alt.

La tornada és quasi tota per pista fins a la font Roja, on s'agafa un sender amb antics empedrats. Es passa per la Roca de les Creus i poc després s'entronca amb el recorregut ja fet. De camí es passa per la font de l'Espinal i la carrasca de la Tia Sofia.

Els Frares

Els camins del Desert

El dia 25 farem el PR-CV 422 que, des de la Pobla Tornesa, puja al cim més alt del Desert de les Palmes (el Bartolo, 729 m) i davalla fins a les Santes (on dinarem). Després, retorn al punt d'eixida.

Lloc de trobada 1: 8 h en Torres de Quart.

Lloc de trobada 2: 9.15 h al bar Santi, a 100 m de la gasolinera de la Pobla Tornesa.
Cap dubte? tombaroques@yahoo.es

Itinerari: la Pobla Tornesa – Camí Vell del Desert – Coll de la Mola – Carena del

Desert – El Bartolo (729 m) – Senda de l’Ermita – Racó dels Pardos – Les Santes – La
Pobla Tornesa.

Qui no vulga pujar la carena podrà arribar també al Bartolo per una variant còmoda i quasi sense desnivell.

Desnivell acumulat: 556 m
Altitud min./màx.: 300 m / 729 m
Temps previst d'excursió: 6 h
Distància: 15,8 km
Dificultat: mitjana
Tota la informació en el bloc del PR-CV 422:
http://elscaminsdeldesert.blogspot.com/2011/11/pr-cv-422-presentacio.html

Eixida puntual de la Pobla

La pujada al Cantal Gros és el tram amb més desnivell però les vistes s'ho valen

És hora d'esmorzar. El cim del Bartolo encara ens queda lluny.

La fita del Bartolo -729 m- ja ha estat assolida. Les Columbretes i el Montgó se'ns amagen avui.

Calçots, carxofes torrades i llentilles! el menú de les Santes

Prenent la mida a la carrasca de la Pobla Tornesa

El Gorgotxo

El Gorgotxo en Wikiloc.

Montanejos: els estrets del Millars i el barranc de la Maimona

El GR7 als cingles de la Maimona

El dia 13 de març de 2011 farem una excursió a Montanejos. Visitarem els estrets del riu Millars i el barranc de la Maimona. A més, pujarem al cim del Monte Copa, per afegir un poc més de dificultat al trajecte. El recorregut total deu fer, aproximadament, 18 km i té un desnivell acumulat de 600 m. El impermeable és imprescindible si l'embassament d'Arenós desguassa molta aigua.

Sobreeixidor de l'embassament d'Arenós

Quedem a partir de les 9.15 hores a Montanejos. Convé deixar els cotxes a la carretera, al voltant de l'hotel Rosaleda, i pujar a peu cap al centre del poble fins al bar Avenida, on farem un cafè. Convé no perdre temps, per tant porteu-vos el menjar de casa. En tot cas, eixirem a les 9.45 h com a molt tard. 

En tornar, els més valents poden prendre el bany a la Fuente de los Baños, on l'aigua ix a uns 25 graus.

Fotos.