Excursió al tossal de la Nevera de Catí (Alt Maestrat)

i visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri: l'esplendor del Maestrat

Dia 22 de febrer de 2014

Itinerari: l’Avellà - Tossal de la Nevera - Catí

Distància: 14km

Desnivell acumulat: 443 m

Dificultat: baixa

El tossal de la Nevera, de 1.290 m, és una de les muntanyes més altes de les comarques del nord del País Valencià i bastant desconeguda, malgrat la dura bellesa que la caracteritza. Des del capdamunt es domina gran part de les comarques del Maestrat i dels Ports, especialment la vall de Catí, localitat de gran importància a l’edat mitjana en el comerç de la llana i ara en la indústria del moble, en la ramaderia i en l’elaboració d’un formatge excel·lent... el formatge de Catí, és clar.

El nom del tossal ve, precisament, de la presència prop del cim de dues neveres que s’usaven antigament per a la fabricació de gel a partir de la neu que s’arreplegava a l’hivern; tindrem l’oportunitat de visitar-les i les afegirem a la llista de les que ja hem vist: la del Penyagolosa, la de Castro, la de la serra d’Espadà, i les que encara queden!

L'excursió

Començarem a caminar des del santuari de l’Avellà (intentarem que ens òbriguen l’església per veure les pintures al fresc del segle xviii, i el Peret!) on podrem agafar aigua, molt bona, de la font; després mamprendrem una pujada constant però suau per un bosc de carrasques, fins als 1.290 m del tossal de la Nevera.

A poc a poc ens endinsarem en l’ànima del paisatge del Maestrat: les construccions de pedra seca (masos, parets de marge, pous, casetes, portelles, assagadors, abeuradors, comptadors d'ovelles, fonts, basses...) i, a mesura que pugem cap al cim, anirem assolint excel·lents vistes dels voltants: la vall de Catí i més enllà el Desert de les Palmes i el Penyagolosa; el barranc de la Givalcolla (ara convertit en un vedat privat de caça), i les moles d’Ares i d’Aragó, replantades amb moderns molins de vent, i encara més lluny el massís del Port, el Montsià, la serra d'Irta... i la mar.

El cim del tossal de la Nevera està molt exposat, per tant, si hi fa mal oratge no hi podrem estar molt de temps; altrament, amb sol d'hivern, és un lloc ideal per reposar i veure el paisatge.

Baixarem a Catí pel barranc de la Tova, on segurament veurem cavalls que hi pasturen lliurement. Abans, però, visitarem la nevera Vella i la nevera del Mas de la Serra, les quals, malgrat l’estat d’abandó en què es troben, encara permeten apreciar l’alt valor arquitectònic d’aquestes construccions.

La font de la Masada ens indicarà que s’acaba la senda i entrem al pla de Catí, on visitarem l'exposició de la Llum de les Imatges inagurada recentment i que es troba en els dos edificis més notables: la llotja i l'església. A més, a Catí val la pena caminar pels carrers del centre esquitxats de palaus i cases pairals, com ara la dels Espígol (segle XIII), l'hospital medieval, la casa del Delme... i també buscar els treballats rellotges de sol del segle XVII i... la pedra des d'on sant Vicent Ferrer va predicar malediccions i desgràcies per a tots els pecadors!

Per cert, a Catí, les carnisseries solen estar obertes per comprar embotit, carn i formatge del poble. 

Visita a l'exposició de la Llum de les Imatges Pulchra Magistri

La visita guiada a l'exposició dura aproximadament una hora i es farà en valencià; costa 3 euros (amb descomptes diversos) i es visita la llotja i l'església. Si algú no hi està interessat que ho diga quan s'inscriga.

Ja de tornada, i si anem bé de temps, pararem a visitar el santuari de Sant Pau d'Allbocàsser, que precisament va ser restaurat en una edició passada de la Llum de les Imatges.

Itinerari

València-la Pobla Tornesa-Catí-l'Avellà: 145 km

Agafeu l’autovia a Castelló (no peatge) i, a partir de Nules, seguiu sempre la CV 10 en direcció La Pobla Tornesa. Agafeu la primera eixida (núm. 35) que indique a la Pobla (on hi ha tres carrils de pujada). Allí mateix hi ha una rotonda amb una olivera i, a la dreta, l'àrea recreativa on quedem sempre. Continuarem junts fins a Catí per la carretera d’Albocàsser i Vilafranca.

A Catí deixarem uns cotxes i amb els altres pujarem a l’Avellà (8 km), on començarà l’excursió a peu.

Intendència: cal agafar esmorzar, dinar i coses per anar picant; també aigua per a tot el dia i altres begudes esperitoses, segons necessitats.

No oblideu la roba d'abric i protecció per a la pluja. 

SERRA D'ESPADÀ (I)

Vilamalur: de les trinxeres del Cabezo a la nevera de Cuatro Caminos

 Dissabte, 25 de gener de 2014

Distància: 15 km (aprox.)

Desnivell acumulat de pujada: 400 m (aprox.)

L'Espadà des d'una trinxera del Cabezo

Durant la Guerra Civil bona part de la Serra d'Espadà --ara declarada parc natural-- va ser solcada de trinxeres per impedir el pas de les forces que s'havien alçat en contra de la República. Unes de les millor conservades són les del Cabezo, punt central d'aquesta excursió. 

Començarem a caminar a Vilamalur, poble de l'Alt Millars, situat al cor de la serra d'Espadà; eixirem de la plaça del Concejo (on hi ha una font amb una devota làpida mariana), enfront del bar.

En primer lloc visitarem les runes del castell musulmà, des del qual hi ha bones vistes de tot el recorregut i de la serra d'Espadà. Més enllà, el Penyagolosa, la Plana i, a l'horitzó, la mar.

Porta d'accés al castell de Vilamalur

Seguirem fins al Cabezo, on recorrerem les trinxeres que, construïdes en pedra seca, ens traslladaran als anys de la Guerra en què els soldats hi passaven dies i nits, esperant l'enemic amb el fusell a les mans. Les trinxeres de la serra d'Espadà formaven part de la línia de defensa XYZ (Almenara-Santa Cruz de Moya) que va construir l'exèrcit republicà el 1938 per intentar parar --sense èxit-- l'avanç dels sublevats cap a València.

Després, per l'antic camí de Vilamalur a l'Alcúdia, anirem deixant el bosc de pi blanc i endinsant-nos en el típic bosc d'Espadà: pi pinastre i, sobretot, surers, dels quals en veurem alguns de ben grans.

Nevera de Cuatro Caminos

Travessarem el GR36 (la Vilavella-Montanejos) i seguirem per una senda que va per la lloma de la muntanya fins a la nevera de Cuatro Caminos, recentment restaurada, on dinarem.

A la serra d'Espadà es poden localitzar fins a 6 neveres més que van ser usades fins a finals del segle XIX i principis del XX. Emmagatzemaven la neu a l'hivern i, a l'estiu, ja convertida en gel, la venien a les ciutats més pròximes de la Plana, per a usos medicinals, per facilitar el transport i conservació d'aliments, per fabricar gelats, etc.

La tornada fins a Vilamalur es fa, primer, per camí i pista asfaltada pel mig d'un bosc espès i característic i, després, pel GR 36 fins a l'àrea recreativa de la rambla de Vilamalur.

Bosc de pinastres i surers

Com arribar a Vilamalur:

Des de València: A7 fins a Nules, on s'ha d'agafar la CV10 en direcció a la Pobla Tornesa. Després de Betxí, agafeu l'eixida cap a Onda, que es travessa per dins, en direcció Artesa, Tales i Suera (direcció Aiòder); abans d'arribar a Aiòder, agafeu una desviació a l'esquerra en direcció Vilamalur. Aparqueu a la plaça del poble on hi ha una font i el bar. Ens hi trobarem tots a partir de les 9 h.

Cal portar: roba d'abric i protecció per a la pluja; esmorzar i dinar; aigua per a tot el dia (només hi ha una font a l'eixida a Vilamalur).

El GR abandonat

Cal respectar la natura i no eixir-se'n dels camins tradicionals.

Les inscripcions, com sempre. Contesteu el missatge electrònic que us enviarem.

EXCURSIÓ ALS VOLTANTS DEL PENYAGOLOSA

10 de novembre de 2013

Xodos (1.063 m) – El Marinet (1.466 m) – Tossal de les Mallades (1.475 m) – [opcional: cim del Penyagolosa (1.813 m)] - Mas de Gargant (1.196 m) – Xodos

Xodos amb el Penyagolosa al fons

Distància aproximada: 17 km                        Desnivell aproximat: 600 m

Itinerari (amb cotxe).

València (8 h) – La Pobla Tornesa (8.45 h) – Xodos (9.45 h): 129 km

En arribar a Xodos, poble de l’Alcalatén encinglerat damunt d’un penyal a més de 1.000 m, podrem prendre un cafè –preferiblement un cremadet— a ca Anna. Després agafarem el Camí dels Pelegrins en direcció a Sant Joan de Penyagolosa. Aquest Camí ha estat declarat monument natural per la Generalitat i és només un tram del recorregut que, des de l’edat mitjana, cada any fan 13 pelegrins des de les Useres a Sant Joan, per demanar aigua, protecció de la pesta...

Camí empedrat a Gargant

La pujada es fa per l'ombria del Marinet, entre pinars; al principi del recorregut trobarem les dues úniques fonts de l’excursió, la dels Possos i la de l’Arxivello.

En arribar al pla de la Creu deixarem el Camí dels Pelegrins i tmbarem cap al Marinet, des d’on hi ha excel·lents vistes de Xodos i de les comarques veïnes fins a la mar; i també del Penyagolosa, que està ben prop. 

Restes d’antics assentaments i llegendes més o menys creïbles fan que el Marinet tinga alguna cosa d’especial.

Del Marinet al tossal de les Mallades anirem, còmodament, per l’assagador Entre Termes, via pecuària delimitada per llargues parets de marge per on antigament baixaven els ramats des d’Aragó al litoral mediterrani a pasturar durant l’hivern. Anirem en direcció al Penyagolosa fins al tossal de les Mallades, on hi ha el refugi del Centre Excursionista de Castelló.

El Marinet

El Penyagolosa només queda a 4 km i poc més de 300 m de desnivell positiu. Segons l’hora que siga i les forces del grup decidirem pujar-hi o dinar tranquil·lament a les Mallades.

La tornada, la farem pel mas de Gargant, on encara es conserven antics i senyorials masos que formaven quasi un poblet, al centre del qual es pot veure un rellotge de sol ben curiós. Al cingle sobre el qual s’assenta Gargant hi ha balmes amb pintures rupestres.

Fulles seques de roure reboll

Fins arribar a Xodos passarem per altres masos, combinarem sendes, pistes i camins empedrats, pinedes i rouredes.

Com sempre, donarem més informació organitzativa als qui s'inscriguen (dies abans de l'eixida).

Mapa del recorregut

CULLA-ATZENETA DEL MAESTRAT

Excursió per terres del Maestrat (14 d'abril de 2013)

Culla (1.123 m) - Atzeneta del Maestrat (400 m)

Vegeu-ne algunes fotos
Mireu el recorregut en les ortofotos de Google.

Distància: 17,7 km

Desnivell: 243,5 m

Excursió lineal, quasi tota de baixada, entre Culla, antiga capital de la Setena de Culla, i Atzeneta del Maestrat.

La ruta, allunyada de carreteres, recupera antigues vies de comunicació entre aquestes dues poblacions i els masos que hi ha entre ambdues.

Començarem fent una visita al parc miner del Maestrat, dues antigues mines de ferro que van ser tancades als anys 60 i que, després de diversos usos, com ara el conreu del xampinyó, han estat rehabilitades per al turisme. 

Podrem conèixer com era de dura la vida dels miners que van abandonar els masos per jugar-se la vida en les profunditats de la terra.

Després farem un tomb pel nucli antic de Culla, declarat BIC (bé d’interès cultural), on destaquen, entre d’altres, els següents punts:

Runes de l’antic castell àrab de Culla, on ressalten les restes de la torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII; també la porta d'entrada a la barbacana del castell, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa; la presó, dels segles XIII i XIV, que era l’antic graner del comanador; el Perxet, del segle XIV; l’arc de la Porta Nova (segle XIV), que permet l’accés al recinte emmurallat medieval, i l’antic Hospital, del segle XVII, rehabilitat com a sala d’exposicions on podem trobar la recreació d’una antiga aula escolar i una exposició fotogràfica dels punts més interessants de Culla; l’església del Salvador, del segle XVIII, a l'interior de la qual es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic del segle XIV. Lamentablement, del castell templer, del qual només queda una portada, va ser destruït durant les guerres carlines.

Als voltants del poble crida especialment l’atenció les construccions de pedra seca, tant d’edificis del nucli urbà de Culla i els masos que es troben al llarg del recorregut, com les parets de marge, les fonts, els pous, els assagadors..., restes d’un paisatge molt humanitzat com a conseqüència de l’antic i ric comerç medieval de la llana lligat als ramats transhumants procedents d’Aragó.

A mesura que el caminant s’allunya del poble el paisatge humanitzat va deixant pas a una orografia més agressiva i salvatge, de cingles i boscos, especialment de carrasques i roures, amb forts desnivells que anirem descendint sense dificultat.

Després de visitar el poble començarem a caminar cap a la font d'en Cabrit, al peu de l’ermita de Sant Cristòfol, on es pot agafar aigua. El camí es converteix en senda i comença a descendir pel barranc de Saera.

Es passa per diversos masos, en gran part abandonats ara, fins que la senda, que va penjada pel marge esquerre del riu de Montlleó, descendeix fins als molins de vent, antigues construccions dels segle XVIII, que encara estan dempeus.

La senda continua descendint per pinedes i bancals d’ametlers i oliveres; de tant en tant apareixen pous i aljubs que recullen l’aigua de pluja. En arribar al pla es travessa el riu de Montlleó i la rambla de Benafigos. Entre les parets d’assagadors i bancals treballats, s’arriba a Atzeneta després de passar per l’ermita de Sant Gregori.

Atzeneta és d’origen islàmic i el seu nucli primitiu es va construir en la confluència de dos barrancs amb la rambla, buscant la defensa natural dels fossats, tancant amb una murada la part oberta, és la “Vila Closa”, de la qual queden mostres de llenços i la torre de la Presó.

El poble va créixer en els segles XIV i XV i ho va fer encara més en el segle XVIII. Els monuments més destacats són l’antic Palau del Comanador de Montesa (Ajuntament), l’església parroquial de Sant Bartomeu, obra del segle XVII que posseeix un interessant altar major barroc (1744) i dues escultures molt interessants: la Verge de Betlem (s. XIV) i el crist de la Pietat (s. XVII).

El Museu Parroquial disposa, a més d’interessants elements d’orfebreria, d’un retaule dedicat a Sant Joan Baptista (s. XV) que procedeix de l’església del Castell, un llenç que ve també d’aquesta església i que està dedicat al mateix sant, i també trossos dels retaules de la Flagel·lació i de la Visitació de la Verge (s. XV).

Pels carrers de la “Vila Closa” es poden trobar bons exemples d’arquitectura popular juntament amb algunes cases senyorials, una de les quals és la d’en Jaume (s. XVIII) al carrer de la Puríssima.

(Info d'Atzeneta obtinguda en:

http://www.atzenetadelmaestrat.es/ca/node/5)

Atzeneta del Maestrat disposa d'una xarxa de senders molt recomanable, que us invitem a visitar.

Bivac a la serra d'Irta

Dies 2 i 3 de juny de 2012. Lluna plena.

La serra d’Irta, parc natural marítim i terrestre, és dels pocs llocs no urbanitzats de la costa valenciana que permet gaudir alhora de la mar i la muntanya.

En aquesta excursió recorrerem la costa pel GR 92 i, aprofitant la lluna plena de juny, dormirem al ras en una cala; també pujarem al tossal de la Bota i visitarem el castell templer de Polpís.

Dissabte, 2 de juny de 2012

L’excursió comença a Alcossebre, a la platja de les Fonts, on hi ha un dels tres ullals principals de desguàs de l’aqüífer del Maestrat, d’on eixirem cap a les 16 hores.

Resseguirem la costa durant 11 km pel GR 92 fins a la platja del Pebret, on farem el bivac. De camí trobarem diverses cales (Cubaneta, Argelaga, Irta…), pinedes vora la mar, roquissars i penya-segats…

Soparem vora mar i dormirem sentint la remor incessant de les onades sota l’única llum de la lluna plena.

Diumenge, 3 de juny de 2012

A l’endemà, de bon matí, pujarem a l’ermita de Sant Antoni des d’on hi ha bones vistes sobre Peníscola i la mar. A continuació enfilarem el tossal de la Bota (445 m) des d’on ens allargarem a visitar el castell de Polpís. Després tornarem a la costa per la font del Senyor i el pou del Moro (uns 10 km).

Finalment, desfarem part del camí del dia anterior per la costa cap a Alcossebre (uns 7 km), on podem dinar un bon arròs.

Qüestions organitzatives

Per poder caminar més còmodes, deixarem un cotxe prop de la cala on farem bivac amb tot el material que necessitarem a la nit i al dia següent. Caldrà un altre cotxe per fer d’enllaç; preferiblement ha de ser alt perquè el recorregut és tot pista.

Viatge. Quan sapiem la gent que ve organitzarem els cotxes, ja que cap la possibilitat que algú vulga anar ja al matí a Alcossebre a fer-hi turisme. En tot cas, des de València heu d’agafar l’autovia que va a Castelló (A7+CV10); primer en direcció a la Pobla Tornesa i després cap a l’aeroport i Torreblanca, on eixireu a la N340. Allí, direcció Barcelona i Alcossebre. Quedarem al port esportiu d’Alcossebre, al costat de la platja de les Fonts.

Menjar. Dia 3: heu d’agafar berenar i sopar. Dia 4: heu de preveure el desdejuni i l’esmorzar, ja que intentarem dinar en alguna terrassa vora la mar. A banda, el que cada u necessite per anar picant (galetes, sucs, fruita...).

També és molt important portar aigua per als dos dies (almenys una garrafa de 5 litres per cada 2 persones).

Roba i abric. Cal agafar estoreta aïllant i sac de dormir; també roba d’abric i impermeable; paraigua. Paper higiènic. Frontal o llanterna. Tovallola...

Estarem en plena natura i no hi haurà cap tipus de servei.

Si voleu ampliar qualsevol detall, envieu-me un missatge electrònic (tombaroques@yahoo.es)

Al Penyagolosa amb la Flama de la Llengua i molta neu

La Flama de la llengua catalana a Sant Joan de Penyagolosa

Després de la recepció de la Flama de la Llengua a Sant Joan de Penyagolosa per les entitats excursionistes, i atès que era impossible pujar al cim perquè tota la neu estava gelada, es va fer una excursió pel barranc de l'Antona fins que la nevada, cada vegada més forta, va aconsellar eixir de Sant Joan cames ajudeu-me.

Representants de les entitats excursionistes valencianes i la Flama

L'arribada de la Flama a Penyagolosa només era una fita més. Havia eixit divendres des de Castelló de la Plana i, després de dos dies de trajecte pel GR 33, arribava a Sant Joan.

El punt d'origen: Prada, la tomba de Pompeu Fabra.

El punt de destinació: Montserrat.

Abans, però, els cims més importants del País Valencià acolliran la Flama que es va repartir a Penyagolosa: el Montcabrer, el Garbí, el Bartolo... fins i tot arribarà a les profunditats de la terra, ja que serà baixada a la cova de les Meravelles de Castelló.

La nevada desdibuixa el camí

Ni la tempesta ha pogut apagar la Flama

El Montsià: la Foradada i el Delta

La Punta de la Banya des de la Foradada

El 7 de febrer de 2010 caminarem pel Montsià, una petita serralada costanera molt desconeguda que amaga sendes, racons i vistes molt bonics sobre el delta de l'Ebre.

El lloc més conegut és la Foradada, obertura de la muntanya que ens ofereix unes vistes immillorables del delta de l’Ebre, i que serà l’objectiu més alt de la caminada (680 m).

L’excursió serà circular, però en forma de vuit; a la intersecció dels dos cercles trobarem la font del Burgar, un dels llocs clau perquè es troba al bell mig d’un carrascar molt ben conservat que ha estat utilitzat des de l’edat mitjana pels calafaters de la Ràpita i també per la ramaderia.

És en aquest barranc del Burgar on també podem trobar el tritó palmat, una delicada joia que cal protegir.

Després de la caminada dinarem un bon arròs de marisc a la Ràpita.

Excursió entre Barraques i Caudiel seguint una rabera d'ovelles transhumants

Les ovelles a ca les putes

El pròxim dia 12 de desembre baixarem, seguint una rabera d'ovelles, des de Barraques fins a Caudiel. La caminada serà molt senzilla, i amb poc de desnivell.

Quedem a l'estació de Sagunt, a les 8 h, on agafarem el tren fins a Barraques. Després caminarem entre llana i beeeeeeels fins a Caudiel, on tornarem a agafar el tren fins a Sagunt.

Qui vulga vindre que s'inscriga abans del dia 10 de desembre mitjançant el formulari d'aquest bloc.