Dies 13, 14 i 15 de juliol de 2012
Ara, però, l’atacarem pel flanc aragonès, que es caracteritza sobretot per la presència de cursos d’aigua permanent: el Matarranya, l’Ulldemó, l’Algars, el Canaleta...
A partir d’aquest punt, seguirem el curs descendent del
Matarranya, combinant la caminada per dins del riu amb les sendes que faciliten
el pas per alguns llocs. Seran més de 5 km de riu, de paratges amb aigua i verd
i roca, amb tolls i estrets.
Els dos rius principals que naixen als Ports de
Tortosa-Beseit-Fredes són el Matarranya i l’Ulldemó. Tots dos travessen
paratges espectaculars, per l’exuberant vegetació i per les formacions rocoses
que l’aigua hi ha llaurat al llarg del temps, especialment les gúbies: tolls d’aigua
clavats entre altes parets, que només es poden travessar si et banyes alguna
cosa més que els peus.
 |
| El Pont d'Arany |
Hi farem dues excursions, la primera al riu Matarranya
i la segona a l’Ulldemó. En ambdós casos seguirem el mateix esquema: cal matí
caminada de pujada per paratges de muntanya molt vegetals i amb bones vistes, i
a la vesprada descens per dins dels rius, on combinarem sendes i barranc, i on
hi haurà tolls per banyar-nos.
Per tal de no patir excessivament les altes
temperatures del juliol, convé començar a caminar ben de matí (7.30 h) i
relaxar-nos durant la baixada per dins dels barrancs.
A més, tenint en compte que hi farem dues nits, podem
visitar, a mes de Beseit, on ens allotjarem, Vall-de-roures, capital de la comarca del Matarranya i ciutat
monumental.
Excursió
1: Les gúbies del Matarranya
Dia 14/7/2012, dissabte
Itinerari circular: el Parrissal –
moletes d’Arany – el Matarranya
Distància: 16 km: 6,5 de pujada i
9,5 de baixada
Durada: tot el dia
Desnivell: comencem a 717 m i
arribarem fins als 1.226 m
Dificultat: mitjana-alta.
El riu Matarranya —com l’Ulldemó— naix al bell mig dels ports de
Tortosa-Beseit-Fredes, a la mola de Catí (recordeu que hi vam estar el 2006?).
 |
| Les gúbies del Matarranya |
Ara, però, l’atacarem pel flanc aragonès, que es caracteritza sobretot per la presència de cursos d’aigua permanent: el Matarranya, l’Ulldemó, l’Algars, el Canaleta...
Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit per una pista (8 km)
que ens durà al lloc d’inici: el pla de la Mina. Durant el trajecte amb cotxe
portarem a la dreta el Matarranya i passarem pel mas de Llúvia, on hi ha uns
tolls d’aigua cristal·lina en pedra tosca; també per unes balmes amb pintures
rupestres i pels peus del castell de Cabrera, el Tigre del Maestrasgo.
La caminada comença pujant fort per un camí que usaven
els masovers i els traginers que comunicaven Beseit i Tortosa, i més recentment
alguna explotació minera, ara abandonada. La pineda espessa dóna pas a una
senda penjada en el vessant d’una muntanya fins al coll de la Balanguera (1.036
m), on agafarem alè per a l’última pujada del dia: les moletes d’Arany, de
1.226 m.
La caminada per les moletes és quasi plana i molt relaxant, i té vistes aèries sobre les gúbies del Matarranya, les que a la vesprada passarem per dins.
La caminada per les moletes és quasi plana i molt relaxant, i té vistes aèries sobre les gúbies del Matarranya, les que a la vesprada passarem per dins.
Des del pou de Borràs, on tocarem el GR8, i el clot de Maçana,
farem cap a la canal de l’Anogueret que ens dura, tot de baixada, fins a la
llera del Matarranya, on descansarem —i dinarem— a la font de les Bassetes.
 |
| El riu Matarranya |
El lloc més espectacular són les gúbies, un pas estret, on el riu
s’encaixona entre parets de 100 m d’altura que en alguns punts es poden tocar
amb els braços oberts. Per poder travessar-les cal llançar-s’hi i nadar,
almenys en tres casos, en una aigua freda, molt freda. Convé que cada u porte
una bossa gran de fem, per posar-hi dins la motxilla, la càmera de fotos, etc.
Fins al Parrissal, on tenim els cotxes, és una tranquil·la
passejada, amb bons tolls on prendre el bany.
Si queda temps i ganes, el millor bany és al mas de
Llúvia, sempre que no hi trobem domingueros amb l’equip de música massa
fort.
De nit visitarem Vall-de-roures.
 |
| Vall-de-roures |
Excursió 2: Les gúbies del Regatxol (riu Ulldemó)
Dia 13/7/2012, diumenge
Itinerari circular: La Pataquera - Masets de Lino –
riu Ulldemó
Distància: 16 km: 7 de pujada i 9 de baixada
Durada: tot el dia
Desnivell: comencem a 634 m i arribarem fins als 1.204
m
Dificultat: mitjana
El riu Ulldemó també naix a la mola de Catí, però descendeix pel
costat oposat al Matarranya fins que s’ajunten a l’eixida de Beseit.
 |
| El riu Ulldemó |
Eixirem, de bon matí, amb cotxe des de Beseit fins a la Pataquera,
lloc on començarem a caminar. Abans, però, veurem el racó de Sant Antoni, un
retaule de roques —contrafort de Penyagalera— que cau sobre un meandre de
l’Ulldemó.
Començarem pujant entre falgueres i pins per una senda ben marcada
i pronunciada; a mesura que guanyem altura obtindrem bones vistes sobre el riu
i altres indrets, i anirà canviant la vegetació: aurons, grèvols, falgueres, teixos,
boixos... i peònies! (esperem que encara en trobem amb flor), fins arribar al
mas de Lino (1.100 m), on esmorzarem sense presses.
Reprendrem
el camí que continua ja en pla, tot i que valdria la pena pujar a la mola de
Lino (1.200 m) per assolir millors vistes sobre les roques d’en Benet, el riu
Algars, la mola de Catí, Terranyes... i les planes d’Arnes i d’Horta (o Orta)
de Sant Joan, a més de poder resseguir el recorregut que encara ens quedarà per
fer per dins del riu.
 |
| El riu Ulldemó |
Per
arribar a l’Ulldemó haurem de fer, durant poc més d’una hora, una baixada
continuada, entre pins i carrasques, per la canal de Rito, que interromprem per
visitar uns ullals on creix la viola d’aigua, una petita planta carnívora, i on
podrem agafar aigua fresca.
En
arribar a l’Ulldemó —que en aquest curs alt es diu Regatxol— canviarem les
botes per les sabatilles d’aigua i el remuntarem fins a les gúbies, a les quals
només podran accedir els més valents, ja que cal travessar nadant una gúbia i
enfilar-se, amb l’ajuda d’una corda, per una paret d’uns tres metres.
Després
iniciarem el descens de l’Ulldemó, caminant per dins de l’aigua, sortejant
tolls o nadant-hi, i en ocasions fent ús de sendes alternatives que permeten
resoldre alguns punts complicats, com ara els estrets del Bac o els del
Regatxol.
Al
llarg del recorregut trobarem tres ullals, el ja citat de Rito, els ullals del
Tall Nou i els de la Figuerassa, que alimenten el cabal i on es pot beure amb
seguretat.
 |
| Pujant a les moletes d'Arany |
La
vegetació —teixos arran del riu—, l’aigua corrent —clara i neta— i les roques i
els cingles presents per tot arreu conformen un paisatge ideal per a relaxar-se
i deixar-se dur, sense pressa, pel corrent.
Farem
cap als cotxes i tornarem cap al brogit de les ciutats, però amb els pulmons
plens d’aire pur i la retina amerada de tots els colors del verd.
 |
| Les gúbies del Matarranya |
